Sílvia Alcàntara i Ribolleda, nascuda a Puig-reig (el Berguedà) el 1944, a mitjans dels anys 60 es trasllada aTerrass, on viu actualment. Com molta gent de la seva generació, fins que no s’acaba la dictadura no pot estudiar la seva llengua i, quan ho aconsegueix,se li obre un món que no havia pogut ni imaginar. Es possa escriure i encara no ha parat. A principis dels anys noranta, obren una escola a Barcelona, l’Aula de lletres, on ensenyen tècniques d’escriptura literària;és de les primeres a apuntar-s’hi. Desprès, a l’Ateneu Barcelonès completarà l’aprenentatge. Ha guanyat alguns premis de contes breus. “Olor de colònia”, és la seva primera novel·la.
3 comentaris:
Alcàntara, Sílvia. Olor de colònia. Barcelona : Edicions de 1984, 2009. ISBN 9788492440214.
Aquesta novel·la arrenca amb un incendi en una colònia tèxtil de l'Alt LLobregat el 1952. L'Isidre, contable de Filats i Teixits Viladomat, queda atrapat als arxius de la fàbrica i mor ofegat. Tothom queda trasbalsat : els Viladomat, amos de la fàbrica, la vídua i els fills, els veins i companys de feina ...
A poc a poc coneixerem la vida de la gent de la colònia, en quines condicions treballaven i vivien, les enverinades passions i enveges que movien tots els integrants d'aquesta societat a petita escala. I el final, ben sorprenent. Perquè tothom té coses a amagar i, malgrat tot, al final tot s'acaba sabent visquis o no en una petita colònia tèxtil.
M'ha encantat aquesta novel·la. Enganxa des del principi gràcies a tots els secrets que amaguen els personatges, els quals l'autora va desvetllant a poc a poquet. I el final, fantàstic! Molt sorprenent i punyent.
Molt recomanable!
jo també vaig llegir olor de colònia i ara m'he acabat la casa cantonera, m'agrada molt com escriu sílvia alcàntara i m'han agradat les dues novel·les
M'agrada el que escriu i com escriu, perquè les histories les vius conjuntament amb els protagonistes.
Gràcies pel comentari
Publica un comentari a l'entrada