El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recomancions Sant Jordi 2009. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Recomancions Sant Jordi 2009. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 d’abril del 2012

Les senyora d'Avinyó

Francesca Aliern
 Editorial Cossetània

Una autora que segur que no us decebrà
La senyora Avinyó ens presenta el quadre d’una societat rural que comença a tindre opció a la cultura i el coneixement, tot reflectint-ne els canvis socials i morals a mesura que va deixant enrere la foscor de la ignorància i les supersticions que l’havien marcat, passant per la dictadura de Primo de Rivera, la República i la Guerra Civil. En aquest context, un notari destinat a una població de les Terres de l’Ebre veu com la seua vida canvia de tal manera que ja no pot controlar-la. La senyora Avinyó és una novel•la en què la passió porta els seus protagonistes a l’arravatament i que de ben segur subjugarà els lectors.

dijous, 16 d’abril del 2009

Terra de dracs: La fúria del dimoni


Guillem Bou i Carme Trinitat
Editorial: Barcanova
Lengua: Catalana
Edició: 2009
Pàgines: 416
A partir de 12 anys

Ressenya enviada per Guillem Bou
El primer volum de Terra de dracs és una al·legoria sobre l’ésser humà i tot un grapat de problemes que l’envolten. Emmarcat en una història que transcorre a un ritme molt ràpid, la novel·la és un constant plantejament de reptes al lector. És un estímul perquè l’adolescent senti curiositat pels temes que aprèn a secundària, perquè reflexioni sobre el món que l’envolta i, d’aquesta manera, perquè agafi consciència de la importància de formar-se.

El protagonista d’aquest primer volum és un dimoni que, incomprensiblement, s’està tornant humà. Quan aquest dimoni Xiribelles, abans el més astut del món, torna a la seva llar després de fer un encàrrec infernal de cinc-cents anys, s’ho troba tot regirat. El bosc on vivia és poblat per dracs ferotges, els homes han fet una ciutat-fortalesa al seu bosc, uns quants milers de dimonis s’han constituït en exèrcit; dels follets i les altres criatures fantàstiques no se’n sap res... i, el que és pitjor, sembla que ja no existirà mai més el seu estimat infern.

Aquest projecte aprofita l’oportunitat educativa que ens dona l’Any Amades 2009 per presentar una mitologia pròpia (la del nostre país) i alhora allunyada dels tòpics excessivament èpics i violents de les mitologies de consum (Senyor dels Anells i variants). Els herois de Terra de Dracs tenen un aire més mediterrani, més proper a la tradició que prové de la Grècia Clàssica i que altre pobles del Mare Nostrum adapten a la seva cultura i circumstàncies. Així, els protagonistes resolen els seus problemes amb l’anàlisi de els situacions, amb la negociació amb els agents implicats, amb l’actitud que adopten en encarar-los... en definitiva, es posa de manifest com és d’important una conducta que frueix d’un procés de formació i maduració.

Qualsevol docent trobarà moltes claus educatives en l’obra, que podrà usar per fer la seva tasca tan formal com informal amb els alumnes. Hi ha al·legories molt clares, com uns animals que expliquen històries però que les canvien segons qui els alimenta, com els veïns d’una ciutat al qual els seus governants fan anar com volen a força d’accions espectaculars, com el mateix dimoni protagonista que, incomprensiblement, està tornant-se humà... A fi de disposar del major nombre de recursos educatius que ofereix l’obra, us farem a mans guies d’ús didàctic per tal que li pugueu treure el màxim partit a la feina que hem feta. Igualment, l’editorial és oberta als vostres suggeriments per incloure tal o qual temàtica en el decurs d’aquesta nova col·lecció editorial que tot just acabem d’encetar amb tota la il·lusió.

El fabricant de fum












Estimats ginjolaires,

dimecres 22 d'abril presentem el sisè títol de la col·lecció Ginjoler EL FABRICANT DE FUM, d'Enric Larreula i d'Eva Sansserà

a les 18h, a la biblioteca A. Cardona Torrandell, de Vilanova.El tàndem per excel·lència, Susana Peix i Víctor Capdet ens el faran gaudir d'allò més.

Us hi esperem!!
Presentació d'un nou llibre d'aquesta col·lecció. Aquest llibre porta incorporat el llenguatge de signes catalans per persones cegues i un DVD on es pot veure el conte i també incorpora una veu, que l'explica. És un forma que la mainada entengui que no tots els nens son igual, que altres nens han de llegir d'una forma diferent

La néta del senyor Linh / La nieta del sr. Linh


Philippe Caludel
Editorial: RBA - La Magrana
Edició:2005
Llengua Catalana
Pàgines:117

Rosa (El racó del llibre)
El Sr. Linh, viu en un poblet de xina, on estan en guerra. Li maten tota la família, només li queda la seva neta Sang Diu. Ell agafa la neta i marxa del país en un vaixell ple de persones com ell.

En aquesta història hi trobareu la superació d’una persona per tirar endavant i també una amistat molt entranyable entre dues persones desconegudes i sense entendres per culpa de l’idioma.

Una història entranyable.

Ulls verds


Pallarés, Marc
Editorial: Columna Edicions
Llengua: Catalana
Data de publicació: 2009
Pàgines: 215


Contraportada
Amb només vint anys en Maties i l’Esperança, que estan casats, abandonen el seu poble poc després d’acabar la Guerra Civil.

Ressenya de la Mireia ( Blog El racó de la Solsida)
(Fragment) Quan la vaig acabar vaig tenir de seguida la sensació que havia llegit una novel·la magnífica, d'aquelles que et deixen uns dies pensant en el protagonista.

Fa anys a una escriptora de renom li vaig escoltar que les grans novel·les es caracteritzen pels petits detalls. Doncs bé, ULLS VERDS es troba farcida de petits detalls. Són detalls que ajuden a que la realitat ficcional es descompongui als ulls dels lectors, fins a l'extensió del seu propi impuls. La novel·la pretén per al seu protagonista una educació dels seus sentiments, de les seves inquietuds com a persona, cosa que fa que el lectors tinguin de què patir i què compartir.

Faré només un apunt sobre el final: els darrers capítols són literatura de la bona, amb una tria ben acurada de cada mot i, argumentalment, a la manera de Goethe, un pont entre l'ideal pur que sentim en la joventut i la passió que sempre pensem que s'ha clos en la maduresa.
En fi, només em queda concloure que és un goig trobar literatura d'aquest nivell a casa nostra!!!

Olor de colònia



Alcàntara, SílviaEditorial:
Edicions de 1984
Llengua: Catalana
Data de publicació: 2009
Pàgines: 336

Lectures l’Espolsada (fragment) Olor de colònia és una novel·la de ficció, però basada en fets viscuts per la pròpia autora que va néixer i créixer en una colònia tèxtil del Llobregat. Així, dels records teixeix el dia a dia a la colònia Viladomat. Un incendi dóna el tret de sortida, hi mor l'escrivent i això fa que les relacions de poder es reorganitzin dins la colònia. La vídua, la Teresa, i els fills es veuen obligats a deixar el pis perquè l'ocupi el nou comptable. A partir d'aquí la història de la colònia es va bastint. Un món tancat, de classes, amb un paper destacat de l'església amb el mossèn i el convent de monges. Dels senyors, del director i de la classe obrera que viu al toc de les sirenes i amb el tac-tac dels telers.

Hores prohibides


Novel·la finalista premi Just M. Casero 2007
Núria Martí
Editorial: Amsterdam
Edició: 2008
Pàgines: 105

Rosa (El racó del llibre)
Ha estat per a mi una novel·la extraordinària, una història que t’arriba l’ànima. La forma d’escriure de l’autora hi té molt a beure, ja que l’he trobada amena i fàcil de llegir.
La novel·la ha està relatada a dos veus, la Caterina, l’àvia de l’Anna i la mateixa Anna. Totes dues ens van relatant, capítol a capítol, la vida de la Caterina. Ella, la Caterina explica el secret de la seva vida aquell que la família no sap i l’Anna, explica el que ha sentit i ha viscut al costa de la seva l’àvia. Els dos relats es van entrellaçant, on trobareu la renuncia de la Caterina a una cosa molt preuada, però que de no fer-ho, hagués estat la desgracia d’ ella mateixa i de tota la seva família. La amistat fins a la mort, de dues dones que les uneix el gran secret de la Caterina. El pes que li cau al damunt quan es mort la seva germana. Les misèries de la guerra civil, amb totes les barbaritats que es varen a arribar a fer. Fent un resum, la història d’una dona que li va tocar viure en una època que aquesta mena de “pecats” no ho havia de saber ni la família.

Hores prohibides, una novel·la escrita per una dona, amb tot un seguit de dones com a protagonistes principals.

Iskander Un viatge a la màgia dels llibres


Premi Ciutat de Lleida de Novel·la 2006
Autores: Alícia Gili i Sílvia Romero
Editorial:Pagès Editors
Edició: 2008
Llengua : catalana
Pàgines: 309

Rosa (El racó del llibre)
Isakander és una novel·la de ficció, la qual es portarà a un país on s’ha perdut la lectura i l’escriptura, però si que hi ha llibres. Els que manen anomenats místics tenen el poder de convocar els títol per a tot, anar d’un costat al altre dels país, castigar al poble, vestir-se, etc.
Un llibre ple d’aventures que porta a un grup de persones a la recerca del llibre únic per sortir de l’esclavitud dels místics

Us ho passareu bé llegint-lo.

El carrer Estret


Josep Pla
Edicions Destino

Pep El racó del llibre)
Josep Pla va guanyar el premi de novel·la Joanot Martorell de 1951 amb l’obra El carrer Estret. És un dels seus llibres més famosos i més ben valorats per la crítica, fins al punt que El carrer Estret figura entre les obres més importants de la novel·la catalana de postguerra.
El protagonista, alhora narrador, és el nou veterinari que arriba a Torrelles, una petita població d’uns 4.000 habitants. S’instal·la al carrer Estret i des d’aquí descriurà les imatges que s’hi veuen. La seva posició de foraster desinformat i lliure de prejudicis en fa el mirall ideal: el narrador que es limita a reportar allò que ofereix la cara externa de la realitat. La imatge que ha anat obtenint, però, l’ha haguda de confrontar amb les notícies proporcionades per Francisqueta, la seva minyona, i així ha tingut accés a una informació tenyida d’interpretació. El carrer Estret és un bon exemple del que podríem qualificar d’estètica de la quotidianitat, i també de transcendència de la banalitat i rebuig del transcendentalisme. Però també és la narració de la lluita interna d’un home, el veterinari-narrador, per eliminar la vessant “negativa” de la seva personalitat (l’instint de transcendència que l’aboca al buit) i potenciar-ne la vessant “positiva” (el desig d’aferrament que el porta a la valoració dels detalls de la vida quotidiana).
El carrer Estret se’ns mostra com el relat en primera persona de l’existència “tràgica” d’un home encabit en el context d’una col·lectivitat i de les relacions que hi manté.

Informació extreta de:
Marina Gustà, “Josep Pla”, dins Riquer & Comas & Molas, Història de la literatura catalana, v.10. Barcelona: Ariel, 1987.
Joana Campistol, Josep Juanhuix, Jordi Sala, Carles Sureda. Treball sobre El carrer Estret.

Mirall Trencat


Mercè Rodoreda
Club Editor

Pep (El racó del llibre)
Mirall Trencat (1974) és una de les grans obres de Mercè Rodoreda. Novel·la de maduresa, és la culminació d’un procés narratiu de mitificació d’una edat (la infantesa), època molt feliç de l’escriptora, i d’un espai i un temps: la Barcelona d’abans de la guerra.
Mirall Trencat explica la història d’una família al llarg de tres generacions. I el que la novel·la reflecteix és l’evolució d’aquesta família fins al final, fins a la seva desaparició. El narrador omniscient va adoptant l’òptica de diversos personatges. D’aquesta manera, la història ens arriba fragmentàriament, a partir de les visions dels diversos protagonistes.
La finalitat de l’obra és reflectir la història d’una família. I fer-ho com un mirall, un mirall trencat que reflecteix només fragments de vida. Cada personatge ens donarà només una visió parcial dels fets. La recomposició de tots aquests fragments ens oferirà la història real, la totalitat de la història.
Com diu Rosa Montero, és una novel·la que es llegeix una vegada i una altra sense esgotar-se, descobrint en cada ocasió nous racons, noves profunditats d’horror i de meravella.
Informació extreta de: Joan Oriol i Giralt, Guia de lectura 6. Mirall Trencat. Barcelona: Andros, 1988.

Tirant lo Blanc


Joanot Martorell
Ed. Ariel

Pep (El racó del llibre)
Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com “el mejor libro del mundo”, és la millor novel·la catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d’Occident. Fou començada per Joanot Martorell el 1460, i la tenia molt avançada en morir el 1468; aleshores passà a mans de Martí Joan de Galba, que intervingué en els darrers capítols i la féu imprimir a València el 1490.
És una novel·la cavalleresca, o d’aventures, protagonitzada pel cavaller Tirant lo Blanc, el qual té com a objectiu alliberar Constantinoble del setge dels turcs.
L’acció transcorre a Anglaterra, a Sicília, a l’illa de Rodes, a Grècia, al nord d’Àfrica...
A la novel·la cavalleresca, a diferència dels llibres de cavalleries, no hi apareixen elements meravellosos, els personatges són de mesura humana, els espais són coneguts o localitzables i el temps és pròxim. Tot plegat fa que la novel·la cavalleresca tingui un caràcter de gran realisme o versemblança. I aquest fet és el que primer captiva del Tirant. La versemblança s’aconsegueix, en bona mesura, gràcies al llenguatge. La prosa cavalleresca obre un lloc important al llenguatge planer i a la parla popular i col·loquial.
Vargas Llosa ha parlat del Tirant com d’una novel·la total; és a dir, de moltes obres reunides en una de sola, perquè Tirant lo Blanc és una novel·la de cavalleria, però també una novel·la històrica, militar, de costums, eròtica, psicològica...

Vuitanta-sis contes


Quim Monzó
Ed. Quaderns Crema.
.
Pep (El racó del llibre)
“Sens dubte, la virtut més remarcable d'aquesta oferta editorial és que ens permet veure el conjunt d'una obra de pes en la narrativa catalana d'aquest final de segle. Escriptor polèmic des dels seus escrits primers, en bona mesura perquè volgué trencar amb determinats estereotips del comportament creatiu: era innovador i s'entestà a practicar una literatura lluny dels transcendentalismes, però no per això buida d'un sentit que, tot seguint models coneguts, apareix gairebé sempre amagat darrere d'abillaments formals més aviat austers. Austeritat que no és precisament sinònim de pobresa, sobretot quan, com en el cas de Monzó, és el resultat d'un treball que vol essencialitzar formes i temes i, alhora, arribar sense dificultats als lectors. Un escriptor que, a més, ha tingut la gosadia de construir la columna vertebral de la seua proposta creativa a partir d'un gènere encara infravalorat en la literatura contemporània. I això malgrat exemples, que ell mateix ha recordat sovint, com Borges, Cortázar i Calders. No entenc per què hi ha encara qui dubta que parlar de narrativa breu contemporània és necessàriament parlar de Quim Monzó. Al costat dels contes de Rodoreda, dels de Calders i possiblement també dels de Sarsanedas i Moncada, aquests vuitanta-sis de Monzó mostren un escriptor que no només ha estat capaç de construir una obra valuosa, sinó que -el que és tan o més important- ha obert camins nous i ha permès que escriptors més joves es decidiren a explorar-los.” Informació extreta de: Vicent Alonso, "Els vuitanta-sis de Monzó", Caracters, núm. 8 (1999)

L’home a la recerca de sentit


Viktor E. Frankl
Edicions 62

Pep (El racó del llibre)
En aquesta obra de 1945 Víctor E. Frankl descriu la vida del presoner d’un camp de concentració des de la perspectiva d’un psiquiatra. L’autor exposa que, fins i tot en les condicions més extremes de deshumanització i sofriment, l’home ha de trobar una raó per viure, basada en la seva dimensió espiritual. ¿Com pogué –ell que tot ho havia perdut, que havia vist destruir tot el que valia la pena, que patí fam, fred, brutalitats sens fi, que tantes vegades estigué a punt de l’extermini–, com pogué acceptar que la vida fos digna de viure-la? Ningú millor que ell per jutjar la condició humana, sàviament i compassiva. Les paraules del doctor Frankl arriben a un tremp esperançador sobre la capacitat humana de transcendir les seves dificultats i a descobrir la veritat convenient i orientadora