El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 25 de setembre de 2008

Programa 25 de setembre de 2008






Viatge a Conca, La ciutat encantada, el naixement del riu Cuervo i Toledo


Com us vaig dir la setmana passada us explicaré el nostre viatge. He de dir que aquest viatge va ser per celebrar els 35 anys de casats una colla de parelles del poble que ho celebrem amb comunitat des de les Noces de plata l'any 1998. Érem 13 de les 16 que normalment solem ser, sempre hi ha algú que falla, és normal. La cosa va anar així, fa uns anys unes parelles del poble varen començar a celebrar les noces de plata amb comunitat. El nostre any en vàrem ser 17. Cada grup funciona diferent, el nostre funciona així; cada any fem un sopar, peró cada cinc toca viatge. Als 30 anys va ser un cap de setmana a Pamplona i Aoiz. Als 35 anys ha tocat Conca i Toledo, Ah! i tot ho triem per majoria.

Ha estat un viatge molt divertit, ja que el grup ens agrada molt fer broma, peró també interessant ja que hem conegut una part d’Espanya que desconeixíem. El viatge l’comentaré en aquest i els dos programes següents, ja que m'ocuparia tot el programa.

Avui toca la ciutat de Conca, ciutat on han viscut tres cultures: la musulmana, la jueva i finalment la catòlica. Està situada sobre un turó entre els congosts dels rius Huécar i Jucar, una fortalesa molt ben situada. Las Casas Colgadas, tot una meravella arquitectònica, des allí vas al pont anomenat de Sant Pablo on trobes una panoràmica fantàstica de la part vella de Conca, pel costat del congost del riu Huecar per una banda, i per l’altre, el de l’antic convent de San Pablo on actualment es troba el parador Nacional de Turisme. El casc antic val la pena visitar-lo ja que la seva història ve de lluny. La catedral amb els seus estils, gòtic, barroc i renaixentista, aconsello perdre una bona estona en la seva visita a l’interior per meravellar-se amb el seu cor, l’altar major i les reixes dels altars laterals, que també són molt importants, està situada a la plaça Major on també hi troben l’ajuntament i un seguit de cases amb les façanes pintades de diferents colors, em varen recordar les cases del Onyar a Girona. La part nova de Conca es troba a baix del turó, molt moderna i una mica com totes les ciutats. Una cosa que em va cridar l’atenció és el costum que tenen d’anar de tapes cada dia, a partir de les 8 del vespre, cosa que nosaltres no solem fer els dies feiners. Els plats típics que vàrem menjar varen ser: la sopa castellana, feta amb pa, i per cert, molt bona, el morteruelo, era com un farcit de canalons, però fet de caça (senglar, llebre, perdiu…) també molt bo, també un tipus de beguda alcohòlica feta amb cafè, herbes amb el nom de Resolí. Fins aquí l’explicació d’avui, la propera setmana faré el comentari de la Ciudad Encatada i el naixement del riu Cuervo, una altra par nostre del viatge i per últim la ciutat de Toledo
Sumari
Autor:
Comentari del llibre:
Novetats
castellà
catalá
Infantil i Juvenil
Castella:
Català:
LLibres de la biblioteca
Notícies
Lectura