Amics del racó del llibre. Aquesta setmana he manllevat la ressenya del bloc de L'Esposada.Quan vaig llançar el SOS em va respondre amablement que podia fer servir les  ressenys del seu blog. La Fe és una llibretera que estima la seva feina. Ha posat tot el seu empeny per fer funcionar L'espolsada, cosa que ha aconseguit. No fa gaire va celebrar el cinquè aniversari, aquest dia no la vaig felicitar cosa que faré ara.

Moltes felicitats i que en puguis celebrar molts més

http://lespolsadallibres.blogspot.com//

Lluís Llach

Lluís Llach (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic i cantautor català que va pertànyer al grup dels Setze Jutges i que es pot considerar com un dels capdavanters de la Nova Cançó. Com a artista engatjat, ha estat un referent, no solament musical, sinó també intel•lectual de tres generacions. Va tancar el 2007 quaranta anys d’una carrera artística que el va dur a actuar arreu del món i a assolir èxits discogràfics sense precedents en la cançó catalana. Ara debuta com a novel•lista amb aquesta esplèndida Memòria d’uns ulls pintats

Memòria dels ulls pintats

Lluís llach

Editorial Empúries

Edició febrer de 2012

Llengua catalana

Pàgines: 348

Molta prevenció davant de la novel•la d'algú a qui admires apassionadament com a cantautor. Entreveus que algú amb tanta sensibilitat i amb lletres de cançons que són poemes no t'ha de decebre, però una cosa és escriure i compondre i l'altre és fer una novel•la. Certa mandra també quan llegeixes que la història s'ambienta a la Guerra Civil, buf, un altre llibre de la guerra...

Prevenció i mandra vençudes després del primer capítol, a mi m'ha emocionat i molt!

Quatre amics adolescents, en Germinal, en David, la Joana i la Mireia, nascuts el 1920 a la Barceloneta. Crescuts en temps convulsos, llibertaris, fills d'obrers que descobreixen la vida al carrer, a l'escola del Mar i als bordells, mentre les esglésies cremen, els bàndols estan cada cop més dividits i l'esquerra més fragmentada. La Guerra Civil estronca la vida de tantes famílies, però també la d'aquests joves que viuen els primers anys d'adolescència amb els sons de les bombes de fons. La crida al front del més joves, l'horror de la desfeta a la batalla de l'Ebre i el pànic posterior davant la caiguda imminent de la ciutat de Barcelona són el teló de fons d'una història d'amor entre en David i en Germinal. Una relació que comença amb la descoberta del cos i de la pròpia sexualitat i que creix amb l'adversitat. Llach t'emociona i et revolta mitjançant capítols que s'estructuren en gravacions en què en Germinal, ja amb edat avançada, va parlant a un suposat director de cinema que vol fer una pel•lícula d'aquells dies. En aquestes trobades Germinal recorda els dies a la platja de la Barceloneta, l'escola normal, la poesia, el front, la carnisseria de l'Ebre, l'entrada dels franquistes a la ciutat, l'exili a França i el retrobament amb en David. Prefereixo no escriure res més i vull convidar-vos a obrir-la, llegir-la o escoltar-la, podreu sentir en Llach com us parla. Llach ha fet una novel•la d'homenatge als vençuts, essent crític quan pertoca, però sobretot ha escrit una història d'amor sense complexes. És una primera novel•la cert, però renoi si ha deixat la música per escriure benvinguda sigui la retirada dels escenaris. Jo, com en Joan Josep Isern, també crec que aquest llibre val la pena. http://lespolsadallibres.blogspot.com/

Miracles perversos

Premi Ferran Canyameres de Novel•la 2011

Carme Torres

Editorial: Pagès Editor

Llengua catalana

Pàgines 190

La Paula, nascuda a Barcelona i establerta a Washington, rep un inquietant correu anònim el dia que es compleix un any de la mort del seu marit, el famós escriptor James Blake. Se li comunica que ha estat triada com a única lectora d'una novel•la inèdita, de la qual rebrà un capítol cada dia. Correu a correu, la Paula es veu immersa en un joc enginyós i enverinat, farcit de mentides, on vida i ficció s'entrecreuen, i el motor que les mou no sap destriar si és la devoció, l'enveja o la bogeria. Perquè... quina relació podia tenir el seu marit amb una persona que l'assetja per correu electrònic?

Palmeras en la nieve

Luz Gabás

Editorial: Temas de Hoy

Edició: febrer de 2012

Llengua castellana

Pàgines 732

Es 1953 y Kilian abandona la montaña oscense para iniciar, junto a su hermano, el viaje hacia Fernando Poo, una tierra lejana y exótica. Allí le espera su padre, veterano de la finca Sampaka donde cultiva uno de los mejores cacaos del mundo. En la colonia descubrirán la ligereza de la vida social en comparación con una España encorsetada y gris, vivirán los contrastes entre colonos y nativos y conocerán el significado de la amistad, la pasión, el amor y el odio.

Uno de ellos cruzará una línea prohibida y se enamorará perdidamente de una mujer, trasformando la relación de los hermanos. En 2003, Clarence, su hija y sobrina, se zambulle en ese ruinoso pasado en busca de sus orígenes. Una novela que recupera nuestras raíces coloniales y una conmovedora historia de amor prohibido con resonancias a Memorias de África.

'Claraboia', novel•la inèdita de José Saramago

23/02/2012

El text, acabat l'any 1953, va restar inèdit per voluntat pròpia del premi Nobel de Literatura. Pilar del Río, presidenta de la Fundació José Saramago, ressalta de la novel•la que "s'atreveix a interpretar el cosmos que és una casa"

El 1953, un jove Saramago donava per acabada la novel•la 'Claraboia' i l'enviava a una editorial portuguesa sense fer-ne cap còpia. El manuscrit es va perdre i quaranta anys després, quan va rebre la insòlita notícia que "en una mudança s'havia trobat un manuscrit i que estarien molt interessats a publicar-lo", l'escriptor els va respondre que ja no era el moment. En vida mai no va voler que es publiqués, tot i que va deixar escrit que, un cop mort, els qui el sobreviurien podien fer el que creguessin convenient.

Més informació: http://www.ara.cat/llegim/Edicions_62-Alfaguara-Jose_Saramago-Pilar_del_Rio_0_651534946.html

Verona acull el Xè Congrés Internacional de l’Associació Italiana d’Estudis Catalans

22/02/2012

 Sota el lema 'Ciutat de l'amor: scrivere la città, raccontare i sentimenti', durant tres dies se celebraran un seguit de conferències i taules rodones a l'entorn de la literatura i les ciutats, la traducció i les relacions dels autors catalans amb Itàlia

Aquest dijous comença el Xè Congrés Internacional de l'Associació Italiana d'Estudis Catalans a la Universitat de Verona. Sota el lema 'Ciutat de l'amor: scrivere la città, raccontare i sentimenti', durant tres dies se celebraran un seguit de conferències i taules rodones a l'entorn de la literatura i les ciutats, la traducció i les relacions dels autors catalans amb Itàlia.

 Més informació: http://www.ara.cat/llegim/Institut_Ramon_Llull-Associacio_Italiana_d-Estudis_Catalans-Vicenc_Villatoro_0_650935034.html

'La col•laboradora', d'Empar Moliner, ficció sobre el món editorial

22/02/2012

La segona novel•la de la periodista i escriptora arriba dotze anys després de 'Feli, esthéticienne', guanyadora del premi Josep Pla 2000. Hi dissecciona el sector editorial, la classe política i els tertulians televisius

“Quan fas contes expliques allò que els francesos en diuen 'une tranche de vie' –ha dit Moliner durant el dinar de presentació de 'La col•laboradora' (Columna, 2012)–. El més important d’un conte és com expliques aquella escena. Em costa posar-me a escriure una novel•la perquè em falta la fe de decidir quin argument val la pena”.

Més informació: http://www.ara.cat/llegim/Empar_Moliner-Columna-Literatura_catalana-Quaderns_Crema_0_650935102

Pius Alibek presenta 'El dol del quetzal'

20/02/2012

 "Aquesta novel•la és una invitació a reflexionar, m'agrada escriure entretenint el pensament i no la curiositat", diu Alibek. L'escriptor ha avançat que té en ment escriure sobre el fet català: "Seria la meva retribució a una terra que m'ha acollit i un desfogament de tot el que he viscut i retingut"

Després de desgranar els seus orígens iraquians a 'Arrels nòmades', Pius Alibek (Ankawa, Iraq, 1955) ha presentat la seva primera novel•la, 'El dol del quetzal' (Columna). En aquest debut novel•lístic l'autor narra la trobada a l'estat mexicà de Chiapas entre Sargon, un iraquià fugit de la guerra que s'enyora de casa, i Citlali, una jove mexicana que fa un viatge en busca de respostes vitals. "Aquesta novel•la és una invitació a reflexionar, m'agrada escriure entretenint el pensament i no la curiositat" ha explicat Alibek

Més informació: http://www.ara.cat/llegim/Pius_Alibek-Columna-Novel-la_0_649735159.html

L'escriptura inclassificable de les pedres

20/02/2012

 'Pedres', de Roger Caillois, és un llibre que eludeix qualsevol classificació. No és un catàleg de gemmes -tot i que en proposa una taxonomia-, ni un estudi mineralògic, ni molt menys un peritatge, ni és tampoc una divagació històrica o una excusa per convocar les amenitats de la prosa poètica.

La de Roger Caillois (Reims, 1913 - París, 1978) és una figura tan estranya i atractiva com els seus múltiples interessos: antropòleg, crític literari, membre fundador del Collège de Sociologie -amb companys de viatge tan singulars com Gaston Bachelard, Georges Bataille i Michel Leiris-, deixeble díscol del surrealisme, autor d'estudis memorables com 'L'home i el sagrat' i 'Els jocs i els homes' , director de la col•lecció 'La Croix du Sud' de l'editorial Gallimard, gran traductor de Borges -que l'influí en l'adjectivació, exasperadament fastuosa- i meditador sempre atent a les secretes meravelles de la física, els somnis, les religions antigues i la literatura fantàstica. En certa manera, aquest llibre, 'Pedres' , és un compendi o una xifra secreta de tots aquests afanys, projectats sobre les formes inamovibles i alienes a la vida, però fascinadores, de l'univers mineral.

Més informació: http://www.ara.cat/llegim/Roger_Caillois-Dias_Contados_0_642535818.html

Lectures d'en Pep

Avui hem llegit "Atrevir-se a viure" d'Espiral i "L'escriptor soporífer" de Llorenç Garcia, microrelats participants al concurs ARC a la ràdio