Eduard Márquez

Eduard Márquez i Tañá neix a Barcelona el novembre del 1960. A principis dels anys noranta publica dos poemaris, La travesía inecesaria (1991) i Antes de la nieve (1994). Aquí comença una trajectòria literària que durant els últims anys l'autor ha anat concentrant en la narrativa.

El 1995 es publica el seu primer recull de narracions curtes, Zugzwang. El relat breu torna a ser el protagonista al llibre L'eloqüència del franctirador (1998). Al cap de poc temps apareix Cinc nits de febrer (2000), una novel•la que reafirma l'estil literari de Márquez, caracteritzat per una austeritat i una concisió lingüística i emotiva d’una gran exquisidesa.

Durant aquest temps, Eduard Márquez també comença a publicar les obres per a nenes i nenes. En la literatura infantil i juvenil l'autor s'hi aboca amb la narrativa: Hoax (1999), La maledicció del cavaller Nomormai (2000), Els somnis de l'Aurèlia (2001), que continua a L'Aurèlia i el robaombres (2002), Les granotes de la Rita (2002), L'Oriol i el ratolí Pérez (2003) i L'Andreu i el mirall de les ganyotes (2004). Les seves obres infantils estan plenes de personatges trapelles i frescos que corren per les pàgines emmarcats en un llenguatge polidament espontani.

El 2003 apareix una altra novel•la per a adults, El silenci dels arbres, finalista del Premi Llibreter 2004. Com explica l'autor, aquesta obra té el seu origen en una anècdota narrada a L'agulla daurada, de Montserrat Roig: durant el setge de Leningrad de la Segona Guerra Mundial, un guia rus de l'Ermitage continua fent les explicacions davant els marcs buits del museu. Després de més tres anys de dedicació, Eduard Márquez publica la novel•la La decisió de Brandes (2005), que obté el Premi Octavi Pellissa. Una novel•la que explora amb lirisme i contundència l'essència humana davant les decisions i les circumstàncies vitals. Aquesta obra li porta el reconeixement del jurat dels Premis de la Crítica Catalana, que li concedeix el premi en la categoria de narrativa l'any 2006.