Enyorança

Hola amics, El racó del llibre, com sabeu, no tornarà fins el 2 de setembre, però tinc una mica d’enyorança i per no perdre el costum aniré penjant algun que altre escrit. També ús posaré al corrent del llibres més venuts. He estat tafanejant el Diccionari de la Literatura Catalana, editat per l’Enciclopèdia Catalana l’any 2008, on hi podem trobar tot un seguit de biografies d’autors catalans i valencians. M’ha semblat interessant penjar-ne al algunes.
Els autors van per ordre alfabètic, porta una introducció, escrita pel director de l’obra l’Àlex Broch, continua amb la relació d’obres, l’orientació de l’ús del diccionari, signatures i abreviacions.

Començaré per Delfí Abella Gibert (Barcelona 1925 – 2007), per a mi un gran desconegut. He trobat la seva biografia interessant ja que de psiquiatre va passar a escriptor i cantant.

Delfí Abella Gibert assagista i lletrista. Metge psiquiatre de professió fou cap de servei de Psiquiatria de l’Hospital de la Santa Creui Sant Pau i catedràtic de psiquiatria de l’UAB, i autor de treballs sobre la seva especialitat mèdica com L’orientació antropològica existencial de la psiquiatria, premiat per l’ IEC el 1961, El nostre caràcter (1961), Què ca saber d’higiene mental (1963) i Tractat de psiquiatria (1981); i, en assaig, Tòtems actuals (1960) i altres treballs relacionats amb la literatura com Mossèn Cinto vist pel psiquiatre (1958) i Geni i catalanitat de Ramon Llull (1965). També va escriure articles de divulgació i les memòries Diari d’un psiquiatre il•lús (2000). En el vessant de lletrista i cantautor, va compondre nombroses cançons, algunes de les quals va recollir a Trenta cançons (2001, una recopilació dels versos de les seves cançons. Va ser fundador i intèrpret del grup Els Setze Jutges, amb els quals enregistrà tres disc entre 1962 i el 1965. Aquest grup va rebre la medalla d’Honor del Parlament de Catalunya l’any 2007.