Jaume Busquets Regàs - EA3AGA 1949 - 2011
Fa dies que no actualitzava el blog, el motiu, la mort del meu marit i col•laborador del programa El racó del llibre. Ell era el encarregat de tenir al blog els mini vídeos i fotos de totes les entrevistes i també de penjar el programa de veu al blog. Una greu i curta malaltia se'l ha emportat i crec que li devem aquest petit homenatge en reconeixement a tot el que ha aportat al programa. Jaume, sempre et recordarem.
9 comentaris:
Ho sentim moltíssim, de veritat. Si podem fer res per tu...
Una abraçada molt molt forta.
T’acompanyo en el sentiment.
Rep una abraçada.
Són coses molt fortes estes i no hi trobem sentit, però trobo molt bonic este petit homenatge que li fas.
Cuida't molt i molts ànims! Una abraçada ben forta.
365 contes
Terra de llibres
Rosa,
Sospitàvem que en passava alguna: no era normal que el blog s'hagués aturat. Però mai no vam pensar que fos tan grossa. Tot el que puguem dir serà poc, però no volem deixar de fer-te arribar el nostre condol. De debò que sentim molt la mort d'en Jaume. Ja saps que sempre que hem vingut ens hem sentit com a casa i no oblidarem pas en Jaume així com així. Miraré de posar-me en contacte amb tu. Una abraçada ben sincera.
Rosa,
rep el condol d'en Joan i meu.
No oblidarem la bondat i solidaritat d'en Jaume. com ens rebia cada cop que hem vingut. com s'entusiasmava amb els nostres projectes i ens ajudava a que lluïssin amb els seus vídeos.
No oblidarem aquell migdia a L'església mentre ell ens enregistrava.
Una forta abraçada, estimada.
Em sumo a les mostres de condol expressades. Ja ho vaig dir en directe però ho deixo escrit: recordem en Jaume per la seva discreció i disponibilitat. En Jaume tenia l'habilitat de ser-hi i de fer sense fer-se notar: discreció, doncs. Amb la càmera a les mans, apareixia a la ràdio, voltava per l'estudi, filmava i fotografiava mentre parlàvem amb el convidat. L'endemà accedies al blog i ja hi trobaves un vídeo-resum de l'entrevista, ben editat. Si no és perquè sabies que l'havia fet en Jaume, t'hauries preguntat d'on i com han sortit aquestes imatges.
Gràcies, Jaume. Ha esta un plaer conèixer-te. Ànims, Rosa!
Hola Rosa,
jo tambe m'afegeixo a les mostres de condol. En Pep ho ha sabut dir molt bé, en Jaume tenia l'habilitat de ser-hi sense fer-se notar. Tots sabíem que sempre el teníem allà disposat a ajudar en tot.
Endavant amb el programa i ànims.
Neus
IN MEMORIAM
A en Jaume
Els xiprers, veles verdes.
El barquer t’espera,
enfilareu aquest vespre
de tardor, fosc i quiet,
amb l’últim alè de la marinada.
La pell oblida la pell.
Encenalls els dits sense límits.
Creuaràs el riu sense moneda.
No hi ha estel que no et miri,
ni lluerna que no et dibuixi,
en la veu eterna de la nit.
Marta Pérez i Sierra
Novembre 2011
DINS ELS BOSCOS, DINS MEU
A en Jaume.
La seva dona, Rosa, li parla.
Els boscos morats adormits,
amb tu;
amatents al silenci de l’aigua,
com tu.
T’he de parlar d’ells
per referir-me a les hores
sense tu. I a l’enyor de tu
per sempre clos en l’enigma
de la vida.
Estimàrem els colors i l’alè
de les paraules,
les mateixes que avui,
sense tu,
no recordo el que significaven.
Marta Pérez i Sierra
Novembre 2011
Publica un comentari a l'entrada