Penelope FitzgeraldEditorial Impedimenta
Edició: 2010
Pàgines: 181
El llibre està ambientat en un poble anglès anomenat Hardboroug en els anys 50, la Florence Green decideix comprar una casa molt antiga anomenada Old House i posar-hi una llibreria. Les persones riques i influents del poble tenen pensat per aquesta casa un altre tipus de serveis per la qual cosa li fan la traveta a la Florence tot el que poden fins i tot l’ única persona del poble que la vol ajudar, per un fet involuntari no ho pot fer-ho. Una novel•la que per una banda, reflexa la lluita d’una persona per tirar endavant el seu negoci i per l’altra que les persones influents, des de temps immemorials poden fer el que volen i quan volen.
Aquesta autora la comparen amb la Jane Austen per la forma de retratar la societat de l’època. El meu punt de vista és que de moment no he trobat cap autora que s’assembli a la Jane Auten, amb el seu estil i la seva sàtira sobreentesa a la societat.
4 comentaris:
A mi em va encantar i penso que una relectura permet copsar l'humor de l'autora que amaga entre línies.
A mi em va agradar però no tant com a la Fe i a la Mireia ( Solsida). Potser n'esperava massa.
Fe, potser més endavant et faré cas i la rellegiré.
Mireia, crec que és el que m'ha passat a mi. Sobretot per la comparació amb la Jane Auten, com ja saps, en sóc una fervent admiradora
Novel·la finalista del Booker Prize, aquesta és una senzilla narració curta (o conte llarg?) sobre com les esperances i il·lusions d'una persona es poden veure anul·lades quan la resta de la societat que l'envolta no ho veu de la mateixa manera.
La veritat? M'esperava una altra cosa. I és que a tots aquells que sentim passió per la lletra impresa, els llibres que tracten sobre llibres i tot el món que els envolta ens agraden molt. I aquesta novel·la comença molt bé, però es desinfla a mesura que avança la narració. Vaja, que l'he trobada fluixeta...
Publica un comentari a l'entrada