Penelope Fitzgerald

Penelope Fitzgerald, de soltera Knox va néixer l’any 1916. Era filla de l’editor de Punch, Edmund Knox, i neboda del teòleg i novel•lista Ronald Knox, del criptògraf Dilly Knox i de l’estudiós de la bíblia Wilfred Knox i va ser educa a Oxford.
Durant la Segona gerra Mundial va treballar a la BBC. L’any 1941 es va casar amb Desmond Fitzgerald, un soldat irlandès amb el que va tenir tres fills. Durant alguns anys va viure en una casa flotant al riu Támesis. Autora tardana, la Penelope Fitzgeral va publicar el seu primer llibre l’any 1975 (58 anys) una biografia del pintor prerrafaelita Edwars Burne-Jones.
L’any 1977 va publicar la seva primera novel•la, The Golden Child, una història còmica i de misteri ambientada en el món dels museus. Durant els següents cinc anys va publicar quatre novel•les vagament autobiogràfiques que la van consagrar com una de les figures més importants de la nova literatura anglesa, comparable a Iris Murdoch o A. S. Byatt. La llibreria (1978) va ser finalista Booker Prize, premi que va aconseguir amb la novel•la següent A la deriva (1979, Mondadori 2000). Desprès va escriure Human Voices (1980) y At Freddie’s (1982). Arribat aquest punt, va decidir que ja estava cansada d’escriure sobre la seva vida i es va decantar per novel•les que parlessin de fets i coneixements del passat des d’un punt de vista històric. La primera amb el títol d’Innocense (1986) passava a Itàlia els anys 50 i narrava la història d’amor entre la filla d’un aristòcrata arruïnat i un metge comunista. L’any 1988 va publicar El comienzo de la primavera (pròximament a Impedimenta), aquesta es desenvolupa a Moscou de 1913, el seu protagonista és un petit impressor anglès perdut en la Revolució russa. Desprès la van seguir The Gate of Angels (1990) y La flor azul (1995, Mondadori, 1998) centrada en la vida del poeta alemany Novalis.
Penelope Fitzgerald va morir a Londres l’abril de l’any 2000.
Traducció al català El racó del llibre
Informació extreta http://www.impedimenta.es/ficha.php?id=50

(El Prerafaelitisme (Pre-Raphaelites) és un corrent artístic anglès, sorgit entorn un grup de pintors, poetes i crítics, fundat l’any 1848 per, John Everett Millais, Dante Gabriel Rossetti i William Holman Hunt amb el nom de Pre-Raphaelite Brotherhood ). http://ca.wikipedia.org/wiki/Prerafaelitisme