Bona tarda amics del racó del llibre, com cada setmana us informarem pel que fa al món dels llibres. Programa que s’emet des de Radio dos 84 dial 105,8 FM cada dijous a les set del la tarda.Avui parlaré una mica del debat que va provocar el llibre d'aquest mes d’abril al club de lectura, La pell freda de l’Albert Sánchez Piñol. Va ser un vespre molt interessant ja que el llibre, de fet, una mica estrany, va dona molt per comentar. El que va cridar més l’atenció va ser la forma que l’autor descriu els cicautes, també la degradació dels personatges principals del llibre i la forma de tractar a l’Aneris. Pel que fa al final hi van haver persones que el van trobar fantàstic i altres que no els va acabar d’agradar.
6 comentaris:
Sí que és veritat que és un llibre una mica angoixant. Però aconsegueix molt bé crear una atmosfera. Fa temps que el vaig llegir i si hi penso em vénen al cap paraules com fredor, por, llefiscós, estrany, cops, sexe... l'atmosfera, vaja. És important que no deixi ningú indiferent.
Una abraçada a totes!
Tal i com dieu totes dues és un llibre impactant i l'atmosfera queda en la memòria.
Núria, Mireia,
Gràcies pel comentari. Com dic en el post, va ser una vetllada amb molt debat, perquè és un llibre molt complert on l’autor recrea: por, soledat, tendresa, amor i fins i tot sexe.
Una abraçada
És un llibre que té de tot, i si agrada és per no olvidar-lo.
Hola Bajoqueta,
El llibre, pels lectors que els ha agradat, és d'aquell que no oblides
Una abraçada
"Citauca", "Aneris", tant era. Les paraules que construïa, quasi bé intentava, només eren un mirall brut dels sons que ells pronunciaven."
(La pell freda - Sánchez Piñol)
Ara mireu-vos els noms entrecomillats davant d'un mirall.
Publica un comentari a l'entrada