Manuel de Pedrolo i Molina

Manuel de Pedrolo i Molina (1918-1990) Nascut a l'1 d'abril de 1918 a l'Aranyó (la Segarra), estudià batxillerat a Tàrrega fins l'any 1935, en què anà a viure a Barcelona; la guerra civil espanyola estroncà, però, els seus estudis. L'any 1943 es casà i s'instal•là definitivament a Barcelona. Començà a escriure molt jove i la seva obra l'ha convertit no tan sols en l'escriptor més prolífic sinó també en una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. L'any 1979 va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes. Manuel de Pedrolo va mantenir fins a la seva mort les seves fermes conviccions ideològiques, convertint-se en un intel•lectual íntegre compromès amb el seu temps i el seu país. Es mostrà especialment crític amb els partits polítics catalans abans, durant i després de la transició espanyola, essent considerat sovint un referent i intel•lectual de l'Esquerra Independentista.

Durant la guerra civil espanyola es va afiliar a la CNT-FAI i va fer de mestre a la població de Fígols de les Mines. Va pertànyer a la branca d'artilleria de l'Exèrcit Popular i va anar als fronts de Falset, Figueres i Barcelona.
Es va iniciar a la vida literària amb un llibre de poemes publicat el 1950. El 1953 va publicar la primera novel•la, Es vessa una sang fàcil. El 1954 va guanyar el Premi Joanot Martorell i des de llavors va esdevenir un dels valors més ferms, alhora que el més prolífic, de la novel•lística catalana actual.
Pedrolo va assajar tota mena d'innovacions a les seves novel•les. Sigui quin sigui el tema,dibuixà sempre, amb un fort realisme, l'aventura de l'home subjecte a la seva qualitat humana, amb totes les contradiccions que això implica.
Va morir el 26 de juny de 1990 a Barcelona a l'edat de setanta-dos anys.

Alguns títols de les seves novel•les són:
La mà contra l'horitzó
Balanç fins a la matinada
Cendra per Martina
Mecanoscrit del segon origen

També ha publicat llibres de contes
Crèdits humans

Algunes de les seves obres de teatre són:
Cruma
Homes i no
Situació bis

Llibres recull d'articles polítics en premsa
Cal protestar fins i tot quan no serveix de res
Cròniques

Premis
Joanot Martorell, 1954, amb Estrictament personal.
Víctor Català, 1956, amb Crèdits humans.
Sant Jordi, 1962, amb Balanç fins a la matinada.
Lletra d'Or, 1966, amb Cendra per Martina.
Prudenci Bertrana, 1968, amb Estat d'excepció.
Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, 1979.
Premi Vicens de les hores , per cròniques

http://ca.wikipedia.org/wiki/Manuel_de_Pedrolo_i_Molina