El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 14 de gener del 2010

El mecanoscrit del segon origen

Manuel de Pedrolo
Editorial: Edicions 62 – la Caixa
Edició: abril de 1986
Data de lectura: 26-12-2009

La primera edició de la novel•la Mecanoscrit del segon origen es va publicar el 1974. Ha estat, fins ara, l’obra més llegida del seu autor, Manuel de Pedrolo.
Mecanoscrit del segon orígen és una novel•la composta de cinc capítols anomenats Quaderns, d’una extensió molt semblant (trenta pàgines cadascun) i de tres pàgines finals, on el lector pot completar el veritable sentit de l’obra. Els protagonistes de l’obra, l’Alba i en Didac, viuen un seguit d’aventures en un món pràcticament destruït. Són ells, els precursors de la civilització actual?

Aquest llibre és d’aquells que se’n poden dir clàssic de la literatura catalana. Ha estat un llibre trial pels mestres de secundària des que va sortir a la venda, ara actualment no ho sé. Al jovent de l’època els va agradar moltíssim, encara que anava dirigit a un públic adult, s’ha arribat a editar un munt de vegades . Segons sembla va ser dels primers llibres en català de ciència-ficció, això crec que va ser un punt important, perquè agrades al jovent. També he de dir que en aquesta història els protagonistes són dos joves una noia de catorze anys i un nen de nou amb els noms d’Alba i Dídac.
El llibre, és un cant a la supervivència de la humanitat, a la vida, a l’amor i a la cultura. També he de dir que hi ha parts de llibre que són molt crues. M’ha agradat la forma que està escrit i els raonaments de l’ autor per fer sobreviure els personatges dins un cataclisme mundial. La defensa de la vida i la continuïtat de la humanitat en vers els perills que un fet així pot comportà. I la pregunta final. L’Alba no podria ser la mare de la humanitat actual? El llibre és pot comparar amb Adan i Eva, però en comptes del paradís, en un planeta destruït.

Personalment m’ha agradat.

2 comentaris:

Tonina ha dit...

M'encanta Pedrolo. Amb ell hem vaig iniciar en la novel.la quan era joveneta. Un dels meus autors de capçalera!!

Rosa ha dit...

Hola Tonina,
És la primera vegada que llegeixo a Pedrolo, segurament no serà l'última.
Una abraçada