Novel·les romàntiques i roses

Avui vaig a donar suport a les novel·les romàntiques o roses. Tots sabem que no és una gran literatura, però es mereix un respecta. Jo fa temps en vaig llegir moltes, i avui dia encara se’n editen com ara: Julia, Jazmin, Bianca i les de la Barbara Cartland, que era l’avia de lady Dy. Aquesta dona et portava fantàsticament i amb molta habilitat a viure en l’època de la regència i victoriana anglesa. Normalment quan deies que llegies aquest tipus de lectura, hi havia persones que et miraven malament i et deien “això llegeixes”. Jo penso que val més llegir això, que res i no s’ha de fer escarnis d’aquest tipus de lectura. Personalment en vaig llegir moltes d’aquestes novel·les, encara que ja fa temps que les meves necessitats lectores han canviat. En vaig portar a vendre una maleta plena, en aquella època es podien canviar, costava 1 pesseta cada canvi.
Ara encara en tinc de guardades, potser unes 100. Són les que més m’havien agradat i de tant en tant en rellegeixo alguna, moltes vegades la començo pel mig, perquè ja les sé de memòria. Però també vull dir, que amb aquestes novel·les vaig aprendre molta geografia, ja que les històries passaven arreu del món. En l’època que parlo, les novel·les em feien passar una bona estona, viure un tipus de vida que mai podria viure, ja que tots eren rics i macos, i si tenies una bona imaginació, descriure’t un paisatge al Carib o una mansió al sud de França, semblava que la veies i t’hi trobaves, però d’això es tractava, fer-te somniar una estona, encara que la realitat era una altra.