Pallarés, Marc
Editorial: Columna Edicions
Llengua: Catalana
Data de publicació: 2009
Pàgines: 215
Contraportada
Amb només vint anys en Maties i l’Esperança, que estan casats, abandonen el seu poble poc després d’acabar la Guerra Civil.
Ressenya de la Mireia ( Blog El racó de la Solsida)
(Fragment) Quan la vaig acabar vaig tenir de seguida la sensació que havia llegit una novel·la magnífica, d'aquelles que et deixen uns dies pensant en el protagonista.
Fa anys a una escriptora de renom li vaig escoltar que les grans novel·les es caracteritzen pels petits detalls. Doncs bé, ULLS VERDS es troba farcida de petits detalls. Són detalls que ajuden a que la realitat ficcional es descompongui als ulls dels lectors, fins a l'extensió del seu propi impuls. La novel·la pretén per al seu protagonista una educació dels seus sentiments, de les seves inquietuds com a persona, cosa que fa que el lectors tinguin de què patir i què compartir.
Faré només un apunt sobre el final: els darrers capítols són literatura de la bona, amb una tria ben acurada de cada mot i, argumentalment, a la manera de Goethe, un pont entre l'ideal pur que sentim en la joventut i la passió que sempre pensem que s'ha clos en la maduresa.
En fi, només em queda concloure que és un goig trobar literatura d'aquest nivell a casa nostra!!!
Editorial: Columna Edicions
Llengua: Catalana
Data de publicació: 2009
Pàgines: 215
Contraportada
Amb només vint anys en Maties i l’Esperança, que estan casats, abandonen el seu poble poc després d’acabar la Guerra Civil.
Ressenya de la Mireia ( Blog El racó de la Solsida)
(Fragment) Quan la vaig acabar vaig tenir de seguida la sensació que havia llegit una novel·la magnífica, d'aquelles que et deixen uns dies pensant en el protagonista.
Fa anys a una escriptora de renom li vaig escoltar que les grans novel·les es caracteritzen pels petits detalls. Doncs bé, ULLS VERDS es troba farcida de petits detalls. Són detalls que ajuden a que la realitat ficcional es descompongui als ulls dels lectors, fins a l'extensió del seu propi impuls. La novel·la pretén per al seu protagonista una educació dels seus sentiments, de les seves inquietuds com a persona, cosa que fa que el lectors tinguin de què patir i què compartir.
Faré només un apunt sobre el final: els darrers capítols són literatura de la bona, amb una tria ben acurada de cada mot i, argumentalment, a la manera de Goethe, un pont entre l'ideal pur que sentim en la joventut i la passió que sempre pensem que s'ha clos en la maduresa.
En fi, només em queda concloure que és un goig trobar literatura d'aquest nivell a casa nostra!!!
2 comentaris:
"Ulls verds" l'he llegida i la recomano de totes totes.
compraré l'altra que recomaneu ("Olor de colònia")
Hola Elisenda.
Desitjo que estiguis be. Moltes gracies pel comentari. “Olor de colònia”, jo també el vull llegir, estic esperant que els arribi a la llibreria del poble.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada