Philippe Caludel
Editorial: RBA - La Magrana
Edició:2005
Llengua Catalana
Pàgines:117
Editorial: RBA - La Magrana
Edició:2005
Llengua Catalana
Pàgines:117
Rosa (El racó del llibre)
El Sr. Linh, viu en un poblet de xina, on estan en guerra. Li maten tota la família, només li queda la seva neta Sang Diu. Ell agafa la neta i marxa del país en un vaixell ple de persones com ell.
En aquesta història hi trobareu la superació d’una persona per tirar endavant i també una amistat molt entranyable entre dues persones desconegudes i sense entendres per culpa de l’idioma.
Una història entranyable.
El Sr. Linh, viu en un poblet de xina, on estan en guerra. Li maten tota la família, només li queda la seva neta Sang Diu. Ell agafa la neta i marxa del país en un vaixell ple de persones com ell.
En aquesta història hi trobareu la superació d’una persona per tirar endavant i també una amistat molt entranyable entre dues persones desconegudes i sense entendres per culpa de l’idioma.
Una història entranyable.
2 comentaris:
És aquesta petita novel·la (es llegeix en un sospir) una història plena de tendresa que, segons el propi Claudel, ens convida a reflexionar a través "d'una alegoria o un conte filosòfic sobre l'exili i l'amistat".
El senyor Linh desembarca a una ciutat (es suposa que francesa) fugint d'una guerra cruel que li ha robat tot el que tenia : casa, família, país... L'únic que li queda és la seva petita neta, una bebè a la que cuida com si fos el més gran tresor del món. Aquest avi, malgrat la barrera idiomàtica, farà amistat amb un ancià francès (el senyor Bark) que també ha perdut a la seva dona i se sent sol.
Tots dos es trobaran diàriament en un banc del barri i, malgrat no entendre ni una paraula d'allò que diu l'altre, faran amistat i deixaran de sentir-se sols. Fins que els serveis socials traslladen el senyor Linh i la seva neta a un asil sense previ avís. Malalt de solitud, aquest pobre home escaparà de la residència per tal de poder retrobar-se amb el seu amic de nou al banc del carrer.
És una faula força interessant, tot i que el final era molt previsible. És bonic pensar que, malgrat les dificultats idiomàtiques, els sentiments i les ganes de relacionar-se de les persones poden resoldre aquests problemes i que la solitud sovint es pot alleujar amb una mirada, una abraçada o compartint el fum d'una cigarreta en un banc del carrer.
Recomanable!
Hola Sandra,
Moltes gràcies pel comentari. El llibre s'ho val!
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada