Joanot Martorell
Ed. Ariel
Pep (El racó del llibre)
Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com “el mejor libro del mundo”, és la millor novel·la catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d’Occident. Fou començada per Joanot Martorell el 1460, i la tenia molt avançada en morir el 1468; aleshores passà a mans de Martí Joan de Galba, que intervingué en els darrers capítols i la féu imprimir a València el 1490.
És una novel·la cavalleresca, o d’aventures, protagonitzada pel cavaller Tirant lo Blanc, el qual té com a objectiu alliberar Constantinoble del setge dels turcs.
L’acció transcorre a Anglaterra, a Sicília, a l’illa de Rodes, a Grècia, al nord d’Àfrica...
A la novel·la cavalleresca, a diferència dels llibres de cavalleries, no hi apareixen elements meravellosos, els personatges són de mesura humana, els espais són coneguts o localitzables i el temps és pròxim. Tot plegat fa que la novel·la cavalleresca tingui un caràcter de gran realisme o versemblança. I aquest fet és el que primer captiva del Tirant. La versemblança s’aconsegueix, en bona mesura, gràcies al llenguatge. La prosa cavalleresca obre un lloc important al llenguatge planer i a la parla popular i col·loquial.
Vargas Llosa ha parlat del Tirant com d’una novel·la total; és a dir, de moltes obres reunides en una de sola, perquè Tirant lo Blanc és una novel·la de cavalleria, però també una novel·la històrica, militar, de costums, eròtica, psicològica...
Ed. Ariel
Pep (El racó del llibre)
Tirant lo Blanc, qualificat per Cervantes com “el mejor libro del mundo”, és la millor novel·la catalana de tots els temps i significa un pas important en la narrativa d’Occident. Fou començada per Joanot Martorell el 1460, i la tenia molt avançada en morir el 1468; aleshores passà a mans de Martí Joan de Galba, que intervingué en els darrers capítols i la féu imprimir a València el 1490.
És una novel·la cavalleresca, o d’aventures, protagonitzada pel cavaller Tirant lo Blanc, el qual té com a objectiu alliberar Constantinoble del setge dels turcs.
L’acció transcorre a Anglaterra, a Sicília, a l’illa de Rodes, a Grècia, al nord d’Àfrica...
A la novel·la cavalleresca, a diferència dels llibres de cavalleries, no hi apareixen elements meravellosos, els personatges són de mesura humana, els espais són coneguts o localitzables i el temps és pròxim. Tot plegat fa que la novel·la cavalleresca tingui un caràcter de gran realisme o versemblança. I aquest fet és el que primer captiva del Tirant. La versemblança s’aconsegueix, en bona mesura, gràcies al llenguatge. La prosa cavalleresca obre un lloc important al llenguatge planer i a la parla popular i col·loquial.
Vargas Llosa ha parlat del Tirant com d’una novel·la total; és a dir, de moltes obres reunides en una de sola, perquè Tirant lo Blanc és una novel·la de cavalleria, però també una novel·la històrica, militar, de costums, eròtica, psicològica...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada