Philippe Claudel , escriptor francès nascut a Nancy el 1962.Ha estat mestre i guionista de cinema i televisió. Duran la seva època de mestre va donar classes en liceus i a la Universitat de Nancy II, on va exercir de professor d’Antropologia i Literatura. El en seu temps de lleure també va impartir classes a nens discapacitats i a presos.
Gran admirador de Simenon (1903-1989) i Jean Giono (1895-1970) ( escriptors Belga i i francès respectivament) de la posguerra, va publicar el seu primer llibre als 37 anys amb el títol,”Meuse l’oubli”. Les seves novel·les i llibres de relats han estat guardonats en varies ocasions: la novel·la “J’abandonne”,va rebre el premi França Televisió 2000. El llibre de relats “Petites mécaniques”, va obtenir el Premi Goncourt de Novel·la 2003. “Almas grises”, la seva quinta novel·la, va ser guardonada amb el Premi Renaudot, també el 2003, i “El informe de Brodeck”, va ser Premi Councour dels Estudiants 2007.
L’any 2008 va ser director i guionista de la pel·lícula Il y a longtemps que je t'aime (Hace mucho que te quiero)
Els seus Llibres:
Almas grises (2005) Ed.Salamandra
Català Ed. La Magrana
La nieta del señor Linh (2006) Ed. Salamandra
Català Ed. La Magrana
El informe de Brodeck (2008) Ed. Salamandra
El informe de Brodeck (2008) Ed. Salamandra
Català Ed. La Magrana
1 comentari:
Claudel, Philippe. La nieta del señor Linh. Barcelona : Salamandra, 2009. ISBN 978-84-9838-003-3.
És aquesta petita novel·la (es llegeix en un sospir) una història plena de tendresa que, segons el propi Claudel, ens convida a reflexionar a través "d'una alegoria o un conte filosòfic sobre l'exili i l'amistat".
El senyor Linh desembarca a una ciutat (es suposa que francesa) fugint d'una guerra cruel que li ha robat tot el que tenia : casa, família, país... L'únic que li queda és la seva petita neta, una bebè a la que cuida com si fos el més gran tresor del món. Aquest avi, malgrat la barrera idiomàtica, farà amistat amb un ancià francès (el senyor Bark) que també ha perdut a la seva dona i se sent sol.
Tots dos es trobaran diàriament en un banc del barri i, malgrat no entendre ni una paraula d'allò que diu l'altre, faran amistat i deixaran de sentir-se sols. Fins que els serveis socials traslladen el senyor Linh i la seva neta a un asil sense previ avís. Malalt de solitud, aquest pobre home escaparà de la residència per tal de poder retrobar-se amb el seu amic de nou al banc del carrer.
És una faula força interessant, tot i que el final era molt previsible. És bonic pensar que, malgrat les dificultats idiomàtiques, els sentiments i les ganes de relacionar-se de les persones poden resoldre aquests problemes i que la solitud sovint es pot alleujar amb una mirada, una abraçada o compartint el fum d'una cigarreta en un banc del carrer.
Recomanable!
Vegeu també : http://www.archimadrid.es/actbibliografica/2006/06/00paginas/23.htm
Publica un comentari a l'entrada