El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 1 d’abril de 2010

Emili Teixidor i Viladecàs

Emili Teixidor i Viladecàs neix a la població de Roda de Ter (Osona), el 22 de desembre del 1933. Durant els primers anys de la seva formació coincideix amb el poeta Miquel Martí i Pol a l'escola unitària del poble, i s'inicia una amistat que perdurarà al llarg dels anys. Aquests, juntament amb d'altres joves del poble formen la "Penya Verdaguer", una mena de grup literari que es reunia setmanalment i que li despertaria l'interès per la literatura.

Un cop llicenciat en Magisteri, durant els primers anys de la seva vida professional exerceix de mestre a la comarca d'Osona. L'any 1958 es trasllada a Barcelona i juntament amb d'altres companys funda l'escola Patmos, de clara línia de renovació pedagògica. Durant aquest període complementa la seva formació acadèmica i estudia les titulacions de Dret, Filosofia i lletres i Periodisme.

Inicia la seva producció literària a finals de la dècada de 1960, quan, juntament amb d'altres escriptors, decideixen omplir el buit que existia de literatura infantil i juvenil en llengua catalana. Així doncs escriu, entre d'altres, Les rates malaltes (1967), Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, Dídac, Berta i la màquina de lligar boira (1969) i L'ocell de foc (1969), una novel·la històrica d'aventures per al públic jove que, amb prop de trenta edicions, és un dels grans clàssics de la literatura juvenil catalana. Durant la dècada de 1970 participa en les revistes Oriflama, Cavall Fort i Tretzevents. El 1975 comença a dirigir l'editorial Ultramar, una filial de Salvat, i deixa la direcció de l'escola que havia fundat. Durant dos anys es trasllada a París, on dirigeix una revista enciclopèdica de cinema en francès. Allà aprèn l'ofici d'editor i, quan torna a Barcelona, la seva vocació pedagògica l'empeny a escriure noves novel·les i llibres per a nois i noies.

L'any 1979 escriu la seva primera obra per a adults, el recull de narrativa breu Sic trànsit Glòria Swanson, guardonat amb el premi Crítica Serra d'Or de narrativa. Continua la seva producció infantil i juvenil i l'any 1983 obté el premi Literatura Catalana de la Generalitat de Catalunya d'obra de creació per a públic juvenil per El príncep Alí. El segueixen títols tant populars com En Ranquet i el tresor (1986), Cada tigre té una jungla (1986) i El crim de la Hipotenusa (1988), entre d'altres. Aquest mateix any publica la primera novel·la per al públic adult, Retrat d'un assassí d'ocells, amb un vocabulari vigorós i exhuberant i un domini molt acurat de la tècnica narrativa, dos trets molt característics del seu estil.

Al mateix temps escriu una gran quantitat de guions per a la ràdio i la televisió, com ara El vicari d'Olot (1981), un llargmetratge dirigit per Ventura Pons, o les sèries televisives Què vol veure? (1982-84) i Dúplex per llogar (1984). També participa a diferents tertúlies radiofòniques i col·labora regularment en diverses revistes de pedagogia i als diaris Diari de Barcelona, Avui i El País

A partir de la dècada de 1990 la seva obra es comença a publicar a l'extranger, amb obres traduïdes, a més a més del castellà, al francès, a l'italià i al portuguès. També comença a rebre el reconeixement de les institucions, amb quantitat de premis i honors que l'assenyalen com a un dels grans noms de la literatura catalana, com ara la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya l'any 1992, el premi Crítica Serra d'Or de literatura juvenil del 1995, per a la novel·la juvenil Cor de roure (1994), el "Premio Nacional del Ministerio de Cultura de literatura infantil y juvenil" de l'any 1997, per a l'obra infantil L'amiga més amiga de la formiga Piga (1996) i el premi Sant Jordi de novel·la del 1999 per a la novel·la El llibre de les mosques (2000). També publica dos aclamats reculls d'articles de les seves intervencions radiofòniques, Les contraportades d'El Matí de Catalunya Ràdio (1996), i En veu alta: escrits per a la ràdio (1998).
L'any 2003 surt publicada la novel·la Pa negre, un gran èxit editorial que ràpidament es consideraria una obra imprescindible dins el panorama literari català actual. Amb aquesta novel·laobté els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada.
Tres anys més tard rep el premi Trajectòria de la Setmana del Llibre en Català, i escriu la novel·la Laura Sants on torna als paisatges de Pa negre.

1 comentari:

Sandra Valentín ha dit...

Fa uns dies vaig llegir Pa negre.

L'autor recrea en aquesta obra amb molta precisió l'ambient rural de la Catalunya de postguerra. Cal destacar el vocabulari adaptat a l'època -tot i que a vegades resulti una mica complicat de seguir pel lector-. Amb aquesta novel·la va guanyar els premis Joan Crexells, Lletra d'Or, Premi Nacional de Cultura de Literatura i Maria Àngels Anglada.

Personalment, m'esperava una altra cosa d'aquesta obra. Les crítiques, tant del llibre com de la pel·lícula, eren bones i per això em vaig decidir a llegir-la ... però el resultat final m'ha decebut una mica. Passen molt poques coses i molts temes es tracten massa per sobre (suposo que el motiu és que el narrador és un nen que tampoc s'enterava de gaire).