El blog Tens un racó dalt del món, arriba avui al 100è joc literari, i per a celebrar-ho em plau col.laborar amb el següent text:Quan feia bon temps, des de Pasqua Florida fins a principis de tardor, quan el bosc canviava de color, vivíem a les branques dels arbres.
Ens havíem enfilat a tots els arbres de l’hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l’enforcadura del tronc ample, acollidora i fosca com el fons d’una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d’instal·lar-nos-hi amb comoditat, repenjant l’esquena i repartir-nos l’espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.
L’entreforc era el lloc comú on ens trobàvem. Les branques, en canvi, eren terrenys privats, cadascú hi guardava les coses que volia, tractava els branquillons com li semblava, penjava cintes o papers a les fulles, collia les prunes per ell tot sol i no tenia cap obligació de compartir-les amb els cosins, i fins i tot podia no respondre a les preguntes llançades des de les branques veïnes, com si es trobés en una cambra tancada i el fullam fos una paret que no deixava passar les paraules.
Ens havíem enfilat a tots els arbres de l’hort dels fruiters, prou forts per aguantar-nos a tots tres i prou baixos perquè hi poguéssim pujar sense escala, però després de provar-los vam triar la prunera vella com a cau definitiu. La prunera o el pruner vell tenia l’enforcadura del tronc ample, acollidora i fosca com el fons d’una perola, i les tres branques que hi naixien permetien d’instal·lar-nos-hi amb comoditat, repenjant l’esquena i repartir-nos l’espai amb precisió: tocava una branca per cadascú.
L’entreforc era el lloc comú on ens trobàvem. Les branques, en canvi, eren terrenys privats, cadascú hi guardava les coses que volia, tractava els branquillons com li semblava, penjava cintes o papers a les fulles, collia les prunes per ell tot sol i no tenia cap obligació de compartir-les amb els cosins, i fins i tot podia no respondre a les preguntes llançades des de les branques veïnes, com si es trobés en una cambra tancada i el fullam fos una paret que no deixava passar les paraules.
Amb la foto, crec que us dono una bona pista del llibre.
Que disfruteu del joc.Molta sort a tots.
7 comentaris:
Gràcies per la pista :)
Bona pista, ja el tinc! Vaig a comprovar-ho ja que el tinc als prestatge.
La pista ha estat definitiva
Hola, la teva filla (l'altra mireia, perquè ara això és un embolic) em va parlar del teu blog. Jo t'he enllaçat en el meu.
La pista m'ha ajudat per confirmar-ho :-)) Moltes gràcies :-))
Bona pista! M'ha ajudat molt.
Genial la pista :)
Publica un comentari a l'entrada