20/02/2012
'Pedres', de Roger Caillois, és un llibre que eludeix qualsevol classificació. No és un catàleg de gemmes -tot i que en proposa una taxonomia-, ni un estudi mineralògic, ni molt menys un peritatge, ni és tampoc una divagació històrica o una excusa per convocar les amenitats de la prosa poètica.
La de Roger Caillois (Reims, 1913 - París, 1978) és una figura tan estranya i atractiva com els seus múltiples interessos: antropòleg, crític literari, membre fundador del Collège de Sociologie -amb companys de viatge tan singulars com Gaston Bachelard, Georges Bataille i Michel Leiris-, deixeble díscol del surrealisme, autor d'estudis memorables com 'L'home i el sagrat' i 'Els jocs i els homes' , director de la col•lecció 'La Croix du Sud' de l'editorial Gallimard, gran traductor de Borges -que l'influí en l'adjectivació, exasperadament fastuosa- i meditador sempre atent a les secretes meravelles de la física, els somnis, les religions antigues i la literatura fantàstica. En certa manera, aquest llibre, 'Pedres' , és un compendi o una xifra secreta de tots aquests afanys, projectats sobre les formes inamovibles i alienes a la vida, però fascinadores, de l'univers mineral.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada