(Rudolf Ditzen; Greifswald, 1893 - Berlín, 1947)
Narrador alemany que va escriure sense partidismes, però amb sensibilitat, els esdeveniments de la història: el seu protagonista és l'home del carrer, en particular el desheretat i el desposseït dels seus drets. Va ser el primogènit d'un jutge. Duran l' adolescència, era tan tímid que no va aconseguir aprovar en els exàmens d'aptitud; canviant els estudis, va passar a un institut agrari. Va exercir diverses ocupacions en qualitat de perit agrícola i comptable, va ser també guardià nocturn, comerciant de cereals i agent de publicitat.
Després de la primera Guerra Mundial es va establir a Berlín i va començar a escriure; treballava, també, com a traductor i periodista. El 1929 va assistir com a corresponsal d'un diari al famós "procés dels camperols" de Neumünster, la informació sobre aquest va donar lloc a la novel•la Camperols, ocells grossos i bombes (Bauern, Bonzan und Bomber, 1930), que li va valer gran notorietat. Fama fins i tot internacional li va procurar després la seva novel•la més afortunada, I ara, què? (1932).
Després de l'èxit financer dels seus llibres, va adquirir en Mecklemburg una petita propietat, que va conrear ell mateix amb la família. Mentrestant, va escriure a més unes dotze novel•les, cap de les quals va igualar l'èxit anterior, i un tom de records autobiogràfics. El trastorn provocat per la derrota alemanya de 1945 el va portar de nou a Berlín. Una greu malaltia el va induir a buscar alleujament en calmants i somnífers, el abús li va ocasionar la mort. En realitat, va gaudir d'una fama superior al seu veritable èxit artístic; les seves novel•les, d'un realisme fàcil i amb un llenguatge conscientment descurat, reprodueixen, però, molt bé la vida alemanya del període d'entre guerres.
Traducció Google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada