Les veus del Pamano

Jaume Cabré

Editorial Proa
Edició 2004
Llengua catalana
Pàgines 697

Un llibre extraordinari i ple de personatges complexos, on hi trobareu una mica de tot: política, enveja, odi, engany, sexe, erotisme i riquessa  en vocabulari del Pallars. En definitiva un llibre molt complert. És desenvolupa desprès de la Guerra Civil en un poblet del Pallars anomenat Torena on hi passa el riu Pamano.

Potser al començament us costarà una mica d'entrar-hi, perquè els personatges surten com si diguéssim de cop, però un cop hi has entrat no pots deixar de llegir fins saber-ne al final.

Trobarem la història de la Tina, la narradora, que troba al darrera la pissarra de l'escola de Torena uns quaderns escrit per un mestre de la postguerra quan l'han de derrocar. Per mediació d'aquets escrits s'assabenta de tot el que va apassar al poble durant la postguerra, però també viureu la seva història. L’Elisenda Vilabrú (dels Vilabrú de Torena i del Ramis de la Pilar Ramis de Tírvia, mig puta mig millor no parlar-ne per respecte al pobre Anselm), frase que l'autor repeteix un munt de vegades. Una de les persones més riques de Torena, i que farà el possible per venjar la mor del seu pare i el seu germà i que tot el que decideix portar a terme ho fa, costi el que costi. L'Alcalde de Torena, anomenat a dit i falangista, en Valentí, un personatge molt complex que en nom de la dictadura porta a terme assassinats i venjances. L'Oriol, el mestre, el més covard del poble i l'autor dels quaderns dedicats a la seva filla. Les Venturetes, una família amb molt odi acumulat per culpa de la guerra. En Serrallac, la persona que es dedicava fer làpides de cementiri i que sap tot el que passa al poble i calla per por de represàlies.

Un llibre on s'explica com funcionava el país de la postguerra a aquella part dels Pirineus, on encara quedaven maquis amb ple convenciment que podien guanyar la guerra.