Philippe Caludel La Magrana 2005Un llibre on veureu la desolació de les persones que han d’abandonar el seu país per culpa de la guerra. Que tiran endavant agafant-se en una petita espurna i que la llengua no es una frontera perquè es forgi una gran amistat. Molt bo
2 comentaris:
És aquesta petita novel·la (es llegeix en un sospir) una història plena de tendresa que, segons el propi Claudel, ens convida a reflexionar a través "d'una alegoria o un conte filosòfic sobre l'exili i l'amistat".
El senyor Linh desembarca a una ciutat (es suposa que francesa) fugint d'una guerra cruel que li ha robat tot el que tenia : casa, família, país... L'únic que li queda és la seva petita neta, una bebè a la que cuida com si fos el més gran tresor del món. Aquest avi, malgrat la barrera idiomàtica, farà amistat amb un ancià francès (el senyor Bark) que també ha perdut a la seva dona i se sent sol.
Tots dos es trobaran diàriament en un banc del barri i, malgrat no entendre ni una paraula d'allò que diu l'altre, faran amistat i deixaran de sentir-se sols. Fins que els serveis socials traslladen el senyor Linh i la seva neta a un asil sense previ avís. Malalt de solitud, aquest pobre home escaparà de la residència per tal de poder retrobar-se amb el seu amic de nou al banc del carrer.
És una faula força interessant, tot i que el final era molt previsible. És bonic pensar que, malgrat les dificultats idiomàtiques, els sentiments i les ganes de relacionar-se de les persones poden resoldre aquests problemes i que la solitud sovint es pot alleujar amb una mirada, una abraçada o compartint el fum d'una cigarreta en un banc del carrer.
Recomanable!
Hola Sandra,
Gràcies pel comentari, aquest és un bon llibre, tendre i dur alhora.
Bones Festes
Publica un comentari a l'entrada