Roser CaminalsEdicions 62
Edició octubre de 2010
Pàgines 343
El llibre comença els anys 70 amb un atracament a una joieria de Madrid. Seguidament fa un salt a Barcelona on una família benestant estan decidint on aniran de vacances, desprès de pensar un munt de llocs i no trobar-ne cap que els agrades és van decidir anar a Lítica. Un poble del centre de la península on en Joaquim, el cap de família, tenia una estreta relació de joventut amb en Severiano. Ells es van conèixer quan en Joaquim li varen diagnosticar tuberculosi i per curar-se va anar a un poblet del Vallès, en Severiano que en acabar la mili va decidir quedar-se a Catalunya treballava de mosso en una casa de pagès prop del poble on vivia en Joaquim i durant aquell temps la relació es va anar estrenyent fins arribar a ser bons amics, però per assumptes familiars en Severiano va marxar al seu poble i si va quedar. Aquesta decisió li va canviar tota la vida. Potser la seva vida hagués estat millor, o no?
L’Anna, la filla d’en Joaquim és la que narra la història. Capítol a capítol explica la vida tant diferent de les dues famílies, una benestant i l’altre treballadora: les transformacions dels personatges, el neguit de l’Alvaro per un fet involuntari que no pot controlar, la mort de la seva mare, la reina Vichy, com li deia el seu pare i el secret que durant tota la vida li amaga a l’Anna.
És la primera novel•la que llegeixo d’aquesta autora i m’ha agradat molt, està ben escrita. Encara que la forma d’introduir el lligam de l’atracament amb la novel•la l’he trobada potser una mica forçada.
24 comentaris:
Fa dies que me'l miro i el remiro, però no m'acabo de decidir. L'altre dia a l'AVUI en vaig llegir una bona crítica, a veure si n'hi faig cap...
Espero el teu comentari. Ha veure si coincidim.
fa bona pintaaaaa!!!
Vaig llegir a La Vanguardia que la novel.la de Caminals es una de les millors dels ultims anys. Me la vaig comprar i me la vaig empassar en dos dies. Llegiu-la, val la pena. Es forta i agil, molt recomanable. Fins ara tot lo de la Caminals--que es diu gairebe igual que jo de nom--m'ha agradat.
Hola Mireia (Racó de la solsida) T'aconsello la lectura. T'agradarà.
Anònim, gràcies pel comentari. Pel que fa a la novel•la de la Caminals estic d'acord amb tu. La que també en fa gràcies és El carrer dels tres llits. L'has llegit?
Fins aviat
El Diari de Terrassa tambe diu que Cinc-cents bars i una llibreria es una de les millors novel.les dels darrers anys.
El Carrer dels Tres Llits la vaig llegir quan va sortir i veig que va per la segona edicio. Es una delicia i engrapa de principi a final.
Hola anònim,
Gràcies per contestar-me pel que fa a la novel•la El carrer dels tres llits. Aquesta tarda aniré a la biblioteca a buscar-la.
Cada vegada que tinc un comentari sobre llibres de la Roser Caminals tinc una entrada d'EEUU. No seràs tu. Em faria molta il•lusió saber-ho.
Bones Festes
Que mes voldria que ser jo! No. Som uns quants catalans als Estats Units.
Hola Anònim,
El que volia saber si et connectaves des d'EEUU. Desprès ho vaig pensar que la forma de redactar podria portar confusió, em fa il•lusió veure connexions de l'altre banda de l’Atlàntic encara que no siguis la Roser Caminals. Ja he demanat a la biblioteca El carrer dels tres llits. Ja el comentaré.
Una abraçada i Bones Festes
Per els qui som a l'altra banda, aquesta es una manera de seguir en contacte amb la llengua i cultura maternes.
Bon any, Rosa i companyia!
Hola Anònim,
Encara que potser es visqui millor, s'ha de trobar a faltar la llengua i la cultura de país que t'ha vist néixer. Jo, ja no hi sóc a temps, però sempre he pensat que ha de ser una gran experiència viure una temporada a fora i conèixer cultures diferents.
Una abraçada
Es viu millor en alguns aspectes i pitjor en altres. I... si, es troben a faltar la llengua i cultura propies tot i que t'estimes les adoptives. Sort de la literatura i l'internet, que ens apropen.
Hola anònim,
Ja tinc El carrer dels tres llits, quan l'hagi llegit ja el comentaré. A veure si coincidim.
Fins aviat
Hola Rosa,
Aixo de "anonim" es molt fred. Em dic Francesca i per aqui em diuen Fran. Veuras que El carrer dels Tres LLits es molt diferent de Cinc-cents bars i una llibreria.
Hola Fran,
Ja tenia ganes de saber el teu nom. No gosava preguntar-t'ho. Perdona el retard en contestar, però he agafat la passa de grip estomacal i no podia amb la meva ànima. El llibre encara no l'he començat, ho faré avui mateix, ara ja no em fa mal el cap i puc començar a llegir.
Una abraçada
Espero que el virus ja estigui ben lluny! Tinc ganes de llegir LES TERRES PROMESES, de Joan Barril, que acaba de guanyar un premi. Dels premis no te'n pots refiar pero les cr'itiques son positives.
Hola Fran,
He suposat que eres tu. La grip de moment ja està superada, espero no recaure. Pel que al llibre de Joan Barril, parla de Cuba. Possiblement estigui bé. el blog està penjat com a novetats, si et sembla pots fer-hi una ullada. He començat "El carrer dels tres llits" i de moment ja m'ha enganxat.
M'alegro que estiguis altra vegada en forma i que d'entrada t'enganxi El Carrer dels Tres Llits. El llibre del Barril l'haure de demanar per internet o per biblioteca i trigara a arribar per una via o per una altra... Es el problema de viure tant lluny.
Bona lectura. Fran.
Hola Fran,
Entenc que a l’estar tant lluny tinguis problemes, perquè t'arribin els llibres. Aquí també en tenim, però per altres raons. Ara, per problemes econòmiques, a les biblioteques de moment han suprimit els préstecs interbibliotecaris i si volem un llibre l'hem de comprar. I no sempre et va be. L’últim llibre que m'ha arribat ha estat "El carrer dels tres llits", altres ja me'ls han denegat. Ja veus com anem. Espero que el tornin obrir aviat.
Fins aviat
Tot i que ho trobo impersonal, potser un Kindle pot solucionar aquests problemes. Porta m'es de 100 llibres i pots descarregar-ne molts mes. No ocupa lloc i a mi em resultaria molt m'es econ`omic que fer-me enviar llibres de Catalunya.
Tinc curiositat per saber que penses de El Carrer quan l'acabis.
Una abracada,
Fran
Hola Fran,
Aquesta passada nit he acabat "El carrer dels tres llits", m'ha agradat molt i he gaudit molt amb la lectura, més endavant m’aniré llegint la resta de llibre de la Caminals, m'agrada molt com escriu. No et dic res més perquè la ressenya la penjaré al blog en un proper programa i no vull desvetllar masses coses.
Pel que fa a l'e-book potser és el més ràpid i econòmic, encara que personalment encara no m'he decidit a comprar-lo, potser és, perquè tinc els llibres molt a mà, i això que sóc una fanàtica de les noves tecnologies.
M'agrada molt tenir contacte amb tu, encara que per mediació del blog no puc dir gaires coses, ja que és obert a tothom. Si et passa el mateix, podíem contactar per mediació de l'e-mail. Què me'n dius.
Fins aviat
Veig que has fet via amb El Carrer. Jo tambe dubto a l'hora de comprar-me el Kindle, pero si no ho faig els llibres em trauran de casa. Em sembla be passar-nos al mail. Aqui tens el meu:
rsrhth951@gmail.com
Fins aviat. Fran
Hola, Rosa
Si m'has enviat alguna cosa per gmail no m'ha arribat, per aixo torno al blog. M'ho pots confirmar? Si es aixi, et donare una altra adreca. Espero que no estiguis malalta altre cop. Fran.
Hola Fran,
Et vaig enviar un correu el mateix dia que em vas donar el teu. Per donar-me l' altre que dius, fes-ho a traves del correu que trobaràs a dalt a la dreta del bloc. Avui t’hagués posat un comentaria sobre el tema, però m’ha passat al davant.
Fins aviat
Publica un comentari a l'entrada