Joan barril
Edicions 62 Peninsula
Edició 2010
Pàgines 248
Llengua catalana
En Robert Miranda és un barceloní de mitjana edat que es guanya la vida blanquejant diners a les illes Caiman. Cansat de la vida que du, es disposa a portar la darrera entrega i retirar-se. En la seva ruta habitual passa per Cayo Tendido, una petita illa de l'arxipèlag cubà. De sobte, però, l'amenaça d'un huracà, interromp el trànsit aeri i, juntament amb altres viatgers, es troba atrapat a l'aeroport. Durant les llargues hores d'espera, l'atenció dels passatgers la capta la Lucia, una anciana cubana que els explica el que va passar en aquella mateixa illa l'última setmana de 1958, quan faltaven pocs dies per a l'entrada de Fidel Castro a l'Havana i el triomf de la Revolució. Les terres promeses és una reivindicació del dret a canviar i una reflexió sobre les causes individuals i sobre la gran causa col•lectiva. Una història que ens recorda que, a vegades, les grans revolucions són les de la renúncia i de la coherència i que les veritables terres promeses només es troben en el territori íntim dels valors i de la història personal de cadascú.
Edicions 62 Peninsula
Edició 2010
Pàgines 248
Llengua catalana
En Robert Miranda és un barceloní de mitjana edat que es guanya la vida blanquejant diners a les illes Caiman. Cansat de la vida que du, es disposa a portar la darrera entrega i retirar-se. En la seva ruta habitual passa per Cayo Tendido, una petita illa de l'arxipèlag cubà. De sobte, però, l'amenaça d'un huracà, interromp el trànsit aeri i, juntament amb altres viatgers, es troba atrapat a l'aeroport. Durant les llargues hores d'espera, l'atenció dels passatgers la capta la Lucia, una anciana cubana que els explica el que va passar en aquella mateixa illa l'última setmana de 1958, quan faltaven pocs dies per a l'entrada de Fidel Castro a l'Havana i el triomf de la Revolució. Les terres promeses és una reivindicació del dret a canviar i una reflexió sobre les causes individuals i sobre la gran causa col•lectiva. Una història que ens recorda que, a vegades, les grans revolucions són les de la renúncia i de la coherència i que les veritables terres promeses només es troben en el territori íntim dels valors i de la història personal de cadascú.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada