Francesca Aliern, nascuda a Xerta (Baix Ebre), és una novel•lista compromesa. La seua obra, amb un llenguatge proper, es basa en fets reals i quotidians; la vida li ofereix prou material humà perquè fuja de la invenció. Guardonada amb diversos premis literaris, la majoria de les seues novel•les han estat reeditades, fet que demostra la gran acceptació de la seua prolífica obra: Xerta. Recull popular (1995), Records i memòries al voltant d’uns murs (1996), Un otoño, toda una vida (1997), No llores, Laura (1999), El batec de l’aigua (2000), La canela (2001), Misererenobis (2002), La menestrala (2003), La historia innecesaria (2004) i El pont de la solitud (2005). Col•labora habitualment en la premsa comarcal i participa en obres col•lectives, com ara els reculls de narracions El brogit de l’Ebre (2003) i Otras voces (2003, traduït al francès).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada