Yasunari Kawabata (1899-1972)

Escriptor japonès del segle XX va destacar en el món literari per la forma delicada i poètica de les seves obres.
Va néixer a la ciutat d’Osaka el 11 de juny de 1899. La soledat durant la seva infantessa desprès de la mort dels familiars més estimats va marcar profundament la seva personalitat. Va quedar orfe al 3 anys, en la seva joventut es va dedicar al cinema, lector voraç, tant de clàssics com d’ avantguardistes europeus, també va ser una persona solitària i va patir insomni durant tota la vida. El 1917 es traslladà a Tòquio i el 1920 va iniciar els estudis de literatura anglesa a la Universitat de Tòquio, canviant l'any següent pels de literatura japonesa, universitat on es graduà el 1924.
Un cop acabats els estudis va fundar Buguei Jidai (La edat Artística) revista literària. En aquesta revista, l’any 1926, va aparèixer per primera vegada “Izu no adoriko” (La danzarina de izu) un relat ple d’imatges líriques i suggeridores on es poden observar formes d’escriptures budistes i dels poetes medievals japonesos, que per l’autor suposaven “ la més elevada literatura del món”.
La soledat, l’angoixa que tenia sobre la mort, volgué trobar la bellesa i l’atracció de la psicologia femenina, expressat en un estil simbòlic i poètic, van ser els temes centrals de les novel•les: Yukiguni (País de Neu; 1948), Yama no oto (El clamor de la Montaña;1949-1954) i Nemureru bijo ( Bellas adormecidas;1961). Obres de plenitud artística que el van fer mereixedor del premi Nobel de Literatura l’any 1968.
Se suïcidà inhalant gas el 16 d'abril de 1972 a la ciutat de Kamakura, possiblement a conseqüència d'una depressió contreta en conèixer que patia la malaltia de Parkinson així com la no superació del suïcidi del seu amic Yukio Mishima
Bibliografia:

1926: La ballarina d'Izu
1935: País de neu
1949: Mil grues
1951: El mestre de Go
1949-1954: El so de la muntanya
1954: El llac
1961: La casa de les belles adormides,
1962: Kioto
1964: Bellesa i tristesa