Novel·la finalista premi Just M. Casero 2007Núria Martí
Editorial: Amsterdam
Edició: 2008
Pàgines: 105
Ha estat per a mi una novel·la extraordinària, una història que t’arriba l’ànima. La forma d’escriure de l’autora hi té molt a beure, ja que l’he trobada amena i fàcil de llegir.
M’han agradat els llocs on es desenvolupa, ja que formen part d’una època de la meva vida i llegir-los m’ha fet tornar uns records molt bonics per a mi.
La novel·la està relatada a dos veus, la Caterina, l’àvia de l’Anna i la mateixa Anna. Totes dues ens van relatant, capítol a capítol, la vida de la Caterina. Ella, la Caterina explica el secret de la seva vida aquell que la família no sap i l’Anna, explica el que ha sentit i ha viscut al costa de la seva l’àvia. Els dos relats es van entrellaçant, on trobareu la renuncia de la Caterina a una cosa molt preuada, però que de no fer-ho, hagués estat la desgracia d’ ella mateixa i de tota la seva família. La amistat fins a la mort, de dues dones que les uneix el gran secret de la Caterina. El pes que li cau al damunt quan es mort la seva germana. Les misèries de la guerra civil, amb totes les barbaritats que es varen a arribar a fer. Fent un resum, la història d’una dona que li va tocar viure en una època que aquesta mena de “pecat”, no el podia saber, ni la família.
Hores prohibides, una novel·la escrita per una dona, amb tot un seguit de dones com a protagonistes principals.
És una novel·la d’aquelles que val la pena llegir.
