El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 3 de desembre de 2009

Gabriel García Márquez

Gabriel García Márquez, conegut popularment amb el nom de Gabo, ( Aracataca, Colòmbia 1928 ) és un escriptor i periodista colombià guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1982.

Va néixer el 6 de març de 1928 a la ciutat de Aracataca, població situada al Departament de Magdalena. Fill de Gabriel Eligio García i de Luisa Santiaga Márquez Iguarán, va ser criat pels seus avis materns, el coronel Nicolás Márquez i Tranquilina Iguarán. L'any 1936 va morir el seu avi, motiu pel qual es va desplaçar a Sucre amb els seus pares, per a mesos després traslladar-se a la ciutat de Barranquilla a estudiar. Va cursar els primers graus de secundària al Col•legi San José des de 1940 per a després viatjar a Zipaquirá per finalitzar el seu batxillerat al Liceu Nacional amb una beca. El 1947 es traslladà novament, aquest cop fins a Bogotà amb la intenció d'estudiar Dret i Ciències Polítiques a la Universitat Nacional de Colòmbia, carrera de la qual va desertar.

Després del succés anomenat "Bogotazo" el 1948, cruents disturbis que es van produir el 9 d'abril del mateix any a causa de l'assassinat del líder popular Jorge Eliécer Gaitán, quan es van cremar alguns dels seus escrits en la pensió on residia va decidir traslladar-se a Cartagena d'Índies i va començar a treballar com a periodista del diari El Universal. A finals de 1949 es trasllada a Barranquilla per treballar com a columnista i reporter de El Heraldo, i posteriorment, a petició d'Álvaro Mutis, retorna a Bogotà el 1954 per esdevenir reporter i crític de cinema al diari El Espectador.

El 1958, després d'una estada a Europa, García Márquez retorna a Amèricad el Sud, instal•lant-se a Veneçuela.

L'any 1967 publicà a l'Argentina Cien años de soledad, una de les novel•les més importants de la literatura universal del segle XX. En aquesta obra recrea a través de la família Buendía la peripècia històrica de Macondo, poble imaginari on s'amaga el seu propi poble natal i el temps del seu país i continent. De perfecta estructura circular, el relat és una recreació mítica del món real de Llatinoamèrica on s'hi troben constantment elements realistes i fantasiosos.
Després d'una temporada a París el 1969 s'instal•la a Barcelona, on es relaciona amb intel•lectuals com Carlos Barral i Mario Vargas Llosa. La seva estada a la capital catalana va ser decisiva per la concreció del que es va conèixer com "boom" de la literatura hispanoamericana, del qual en fou un dels seus majors representants. L'any 1972 fou guardonat amb el Premi Rómulo Gallegos, en la seva segona edició, per la seva obra Cien años de soledad.
El 1982 va rebre el Premi Nobel de Literatura per les seves novel•les i històries curtes, en les quals la fantasia i la realitat es combinen en un compost i ric món imaginatiu, reflectint la vida d'un continent i els seus conflictes
Més informació: http://ca.wikipedia.org/wiki/Gabriel_Garc%C3%ADa_M%C3%A1rquez