El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 20 d’agost de 2009

Festes d’Hostalric

Bé amics, com cada setmana us explicaré alguna cosa del meu poble, Hostalric. Ja sé que ús dec la història dels gegants, però encara no me l’han feta arribar, ja que jo no n’estic gaire al corrent. Només en sé els noms: Ramon Berenguer III Cap d’Estopa, Mafalda de Pulla i Mossèn Pere Xifre. Espero poder-vos explicar la història en un proper programa.

Avui us parlaré de les Festes i Fires. La primera que celebrem, és la Cavalcada de Reis el 6 de gener. Aquest, és de les més antigues, és una de les tradicions que ha anat aguantant.
La segona que trobem és la Festa Medieval. Aquesta és celebra el dissabte i diumenge de Pasqua. S’engalanen els carrers amb garlandes medievals, hi ha saltimbanquis pels carrers, paradetes de tota classe, i també és pot veure persones que ensenyen oficis antics. El fi de festa s’acaba amb un sopar medieval.

El segon cap de setmana de maig és celebra la festa gegantera. Amb la presència de gegants de molts pobles de Catalunya i una arrossada popular, amb una gran assistència de públic.

El primer cap de setmana de juliol celebrem la Festa Major, la nostra patrona és la Verge dels Socors. És comencen les festes amb el pregó, la missa a la patrona i apa, a gaudir de la festa: ball, sardanes, concert, disc mòbil, la festa de l’escuma i un munt d’atraccions de fira, per passar-ho bé.

L’últim cap de setmana de setembre hi tenim la Fira de Sant Miquel, aquesta fira se celebra des de l’any 1991, encara que aquest any, serà una mica diferent, fins i tot el nom. Es diu “GASTROART

I això és tot, per aquesta setmana. Segurament pensareu que, faig molta propaganda del poble, i teniu raó. El sentiment i l’estima al poble que m’ha vist néixer i en el qual he viscut tota la vida, per un lloc o altre ha de sortir.