El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 9 de juliol de 2009

Hola amics del Racó del llibre. Com vaig dir en la presentació de l’últim programa, els dos mesos de vacances faré servir el blog per penjar altres temes que, segurament, no tindran res a veure amb els llibres. però si que cada setmana, aniré penjant notícies, novetats i els llibres més més venuts

Em fa molta il•lusió presentar-vos les meves mascotes, en Roc i la Tona, En Roc és un gos que actualment té set anys. El vàrem anar a buscar quan tenia quatre mesos i ja tenia nom. És de raça Tequel per par de mare i de pare desconegut. És un gos molt trempat, però molt poruc. És molt expressiu, quan arribem a casa comença a dir-te coses i voler-te abraçar. Com a la majoria de gossos li fan por els trons i els petards. Té un defecte, és una mica rebec.

La Tona és una gateta, de dos mesos. La vàrem agafar del carrer, i té quatre germans més. Ella era la més escanyolida de la colla i la mare quasi bé me la va portar. La seva mare va néixer al pati d’un veí i jo li donava una mica de menjar i em coneixia, encara que mai s’ha deixat agafar. A la Tona la va deixar sota un roser i va marxar, no sé res de la forma d'actuar dels gats, però a mi em va semblar que em demanava ajuda i què la cuidés ja que a ella n’hi quedaven quatre més, que actualment estan ben macos. Potser tot així és fruit de la meva imaginació, i ho vaig interpretar d’aquesta forma. La qüestió és que ara tenim la gateta a casa.
El seu nom li va venir donat una mica de casualitat, li vàrem començar a dir-li gatona i al final se li ha quedat Tona. És una gateta molt activa i sempre té moltes ganes de jugar, ara quan es cansa, cau de cop, és igual el lloc on es trobi, ja ho veureu a les fotos. En Roc, al principi, no la volia, quan se li acostava marxava a un altre cantó, però ara, fins i tot, juguen a empaitar-se i rebolcar-se. L’únic problema que tinc amb la Tona és que no puc llegir al llit, abans de dormir-me, ella, aquesta hora, està molt activa, s’enfila per tot arreu i, el més empipador, és que es vol menjar el llibre. Fins que no apago el llum no està quieta. La veritat això a mi em mata, és l’hora que llegeixo més a gust, però que hi farem, tot no es pot tenir.