El gosset que no podia nedar

Hi havia una vegada un mas molt bonic, on hi vivia la Lena, una nena d’onze anys, rossa, amb els ulls blaus com el cel, era una nena que li agradaven molt els animals. Tenia un amic, en Marià, ell vivia en un mas veí. Era moreno, fort, ulls marrons, i com la Lena, també li agradaven els animalons.
Cada dia es trobaven en l’encreuament dels camins de les seves cases i anaven junts a l’escola.
Un bon dia, a prop del camí, varen trobar un petit gos, que l’havia atropellat un cotxe, el varen agafar i el van portar al veterinari. El va curar, però tenia una poteta molt afectada. El varen portar a la pallissa de casa de la Lena i entre tots dos el van cuidar.
Va resultar, però, que el gosset, que li varen posar de nom Trobat, li va quedar un defecte a la poteta de darrera, no la podia arronsar. No l’impedia caminar, però quan va arribar l’estiu i el varen portar a la riera per banyar-se, en Trobat, no podia nedar, la poteta ferida l’impedia moure’s be i s’enfonsava.
En Marià i la Lena, van començar a pensar con ho farien, perquè en Trobat podes banyar-se amb ells. De cop, la Lena va dir, Un flotador!, li posem un flotador. I així ho varen fer varen posar el flotador d’en Marià al Trobat, i tots feliços varen poder banyar-se al riu tots l’estiu.

Rosa Artigas 28 d’agost de 2009