Josep Pla
Edicions Destino
Pep El racó del llibre)
Josep Pla va guanyar el premi de novel·la Joanot Martorell de 1951 amb l’obra El carrer Estret. És un dels seus llibres més famosos i més ben valorats per la crítica, fins al punt que El carrer Estret figura entre les obres més importants de la novel·la catalana de postguerra.
El protagonista, alhora narrador, és el nou veterinari que arriba a Torrelles, una petita població d’uns 4.000 habitants. S’instal·la al carrer Estret i des d’aquí descriurà les imatges que s’hi veuen. La seva posició de foraster desinformat i lliure de prejudicis en fa el mirall ideal: el narrador que es limita a reportar allò que ofereix la cara externa de la realitat. La imatge que ha anat obtenint, però, l’ha haguda de confrontar amb les notícies proporcionades per Francisqueta, la seva minyona, i així ha tingut accés a una informació tenyida d’interpretació. El carrer Estret és un bon exemple del que podríem qualificar d’estètica de la quotidianitat, i també de transcendència de la banalitat i rebuig del transcendentalisme. Però també és la narració de la lluita interna d’un home, el veterinari-narrador, per eliminar la vessant “negativa” de la seva personalitat (l’instint de transcendència que l’aboca al buit) i potenciar-ne la vessant “positiva” (el desig d’aferrament que el porta a la valoració dels detalls de la vida quotidiana).
El carrer Estret se’ns mostra com el relat en primera persona de l’existència “tràgica” d’un home encabit en el context d’una col·lectivitat i de les relacions que hi manté.
Informació extreta de:
Marina Gustà, “Josep Pla”, dins Riquer & Comas & Molas, Història de la literatura catalana, v.10. Barcelona: Ariel, 1987.
Joana Campistol, Josep Juanhuix, Jordi Sala, Carles Sureda. Treball sobre El carrer Estret.
Edicions Destino
Pep El racó del llibre)
Josep Pla va guanyar el premi de novel·la Joanot Martorell de 1951 amb l’obra El carrer Estret. És un dels seus llibres més famosos i més ben valorats per la crítica, fins al punt que El carrer Estret figura entre les obres més importants de la novel·la catalana de postguerra.
El protagonista, alhora narrador, és el nou veterinari que arriba a Torrelles, una petita població d’uns 4.000 habitants. S’instal·la al carrer Estret i des d’aquí descriurà les imatges que s’hi veuen. La seva posició de foraster desinformat i lliure de prejudicis en fa el mirall ideal: el narrador que es limita a reportar allò que ofereix la cara externa de la realitat. La imatge que ha anat obtenint, però, l’ha haguda de confrontar amb les notícies proporcionades per Francisqueta, la seva minyona, i així ha tingut accés a una informació tenyida d’interpretació. El carrer Estret és un bon exemple del que podríem qualificar d’estètica de la quotidianitat, i també de transcendència de la banalitat i rebuig del transcendentalisme. Però també és la narració de la lluita interna d’un home, el veterinari-narrador, per eliminar la vessant “negativa” de la seva personalitat (l’instint de transcendència que l’aboca al buit) i potenciar-ne la vessant “positiva” (el desig d’aferrament que el porta a la valoració dels detalls de la vida quotidiana).
El carrer Estret se’ns mostra com el relat en primera persona de l’existència “tràgica” d’un home encabit en el context d’una col·lectivitat i de les relacions que hi manté.
Informació extreta de:
Marina Gustà, “Josep Pla”, dins Riquer & Comas & Molas, Història de la literatura catalana, v.10. Barcelona: Ariel, 1987.
Joana Campistol, Josep Juanhuix, Jordi Sala, Carles Sureda. Treball sobre El carrer Estret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada