El racó del llibre, s’apunta a la iniciativa de l’Ebraesfera en la celebració de l’Hanami. La festa japonesa del cirerer en flor, aquest diumenge 29 de març.La nostra aportació és una bonica poesia dedicada aquest arbre pel poeta, Joan Maria Guach. .
.
L’arbre dels infants
El cirerer florit
aixeca el cap enlaire,
l’aixeca ben amunt
per sobre les teulades,
vol veure els seus germans
com riuen i com canten.
El cirerer florit
porta perruca blanca,
per clenxa un raig de sol
que li aclareix les branques.
- Guaiteu, com riu el vell!-
murmura la quitxalla;
I esclaten en cançons,
I roden el bon arbre,
que si pel març és blanc
pel juny és com la grana.
I criden els infants
botant i fent gatzara:
- Cireres a ramells
càntirs i arracades,
les merles i els merlots
riuran a tes espatlles. –
I l’arbre dolçament,
espolsa ses flors blanques
aixeca el cap enlaire,
l’aixeca ben amunt
per sobre les teulades,
vol veure els seus germans
com riuen i com canten.
El cirerer florit
porta perruca blanca,
per clenxa un raig de sol
que li aclareix les branques.
- Guaiteu, com riu el vell!-
murmura la quitxalla;
I esclaten en cançons,
I roden el bon arbre,
que si pel març és blanc
pel juny és com la grana.
I criden els infants
botant i fent gatzara:
- Cireres a ramells
càntirs i arracades,
les merles i els merlots
riuran a tes espatlles. –
I l’arbre dolçament,
espolsa ses flors blanques
Extret del llibre "Lectures d'infants"
Publicades sota la direcció de L'Associació de l'Ensenyança Catalana 1933
Per: Maria de l'Assumpció Pasqual i dibuixos de Lola Anglada
Joan Maria Guasch i Miró
Barcelona, 1878 - Barcelona, 1961
Poeta. La seva poesia parteix de l'èxtasi maragallià i recull l'experiència de la vida muntanyenca. Escriví èglogues, idil·lis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista. Publicà Poesies (1900), Joventut (1900), Pirinenques (1910), la seva obra més característica, Ofrena (1912), Branca florida (1923), Camí de la font (1930), La rosa dels cinc sentits (1937) i Amor i tardanies. El 1909 fou proclamat mestre en gai saber. La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l'editorial Estel. Enciclopedia Catalana
Barcelona, 1878 - Barcelona, 1961
Poeta. La seva poesia parteix de l'èxtasi maragallià i recull l'experiència de la vida muntanyenca. Escriví èglogues, idil·lis, madrigals i evocà fades i goges, a la manera modernista. Publicà Poesies (1900), Joventut (1900), Pirinenques (1910), la seva obra més característica, Ofrena (1912), Branca florida (1923), Camí de la font (1930), La rosa dels cinc sentits (1937) i Amor i tardanies. El 1909 fou proclamat mestre en gai saber. La seva segona muller, Maria Montserrat Borrat, fundà amb la seva ajuda econòmica, a la postguerra, l'editorial Estel. Enciclopedia Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada