La revolució dels llibres

Un bon dia els llibres de la biblioteca d’Hostalric es varen reunir per tractar els problemes que tenien. Els llibres es van dividir en tres grups: llibres de text, alies “avorrits”, els de contes, alies “divertits” i per últim els llibres de “consulta, natura, reciclatge i educació ciutadana” alies “invisibles.”

Varen començar a parlar, i un dels llibres de text va dir: - Ja estem cansats que els nens i nenes ens tractin d’avorrits i que diguin que som un pal. Nosaltres, que el que fen és ensenyar-los, no ens agrada que parlin de nosaltres d’aquest forma. Crec que hauríem de fer alguna cosa, perquè la canalla ens faci més cas.

Un dels llibres de contes va dir: - Si voleu jo puc ajudar-vos, em posaré entre mig de les vostres pàgines dels llibres de text i quan em trobin em podran llegir i així es distrauran una mica- -No! va dir un gran volum de contes. No! això no pot ser, llavors els nens i nenes no estudiaran.
-Jo, només he donat una idea!!. Va dir el conte.
- Doncs alguna cosa s’ha de fer, van dir tots els llibres de text alhora.

De sobte un dels llibres de contes va dir:
–Ara vull parlar jo!. El problema nostre és un altre; tots els nens que ens llegeixen diuen que s’ho passen d’allò més be, però alguns d’ells no vigilen quan ens tenen a casa seva i ens arruguen, ens taquen i a vegades ens guixen, i els nens que ens volen llegir després, no ens poden agafar, perquè estem molt fets malbé i ens hem de quedar a la biblioteca, allà, avorrits, fins que arriba un dia que ens treuen de la prestatgeria, ens posen dins una caixa i apa, al magatzem.

De cop es va sentir una veu que deia.
-Eh! Eh! Que nosaltres també som aquí i volem parlar! -Era un llibre amb el títol de “Com reciclar”, que també volia dir la seva. El nostre cas encara és pitjor que el vostre, nosaltres ens considerem els llibres invisibles, els nens ni ens veuen i passen de llarg, i la veritat ,també ens agradaria sortir una mica de la biblioteca i anar a la casa dels nens i nenes i ensenyar-los coses que anirien bé per la conservació del planeta. Tots els qui ha han anat diuen que és molt divertit.

Tots plegat varen pensar una bona estona i un diccionari molt antic va dir:
-“Hem de fer unes normes”.
- Sí!, sí!, varen dir tots. -Fem unes normes, perquè tots els nens i nenes les puguin portar a terme ajudats pels professors i pares. Va, doncs, mans a l’obra.
I es varen posar a fer-les. I les nomes van ser aquestes:

Primera norma: tots els nens i nenes haurien d’agafar els llibres de text amb il·lusió i aprofitar el màxim les hores d’estudi. Nosaltres som la classe de llibres que els podem ajudar a fer-se unes persones intel·ligents i de bé.

Segona norma: a tots els llibres de contes ens agradaria sortir de la biblioteca. Poder estar a les cases dels nens i nenes, que ens llegeixin i està uns dies fora de la prestatgeria, on estem molt estrets. Però els nens, sobretot que tinguin cura de nosaltres, que no ens arruguin ni ens embrutin.

Tercera norma: agafar de tant en tant un llibre sobre l’educació ciutadana, medi ambient o que us parli de natura. Aquests llibres us expliquen coses que poden ajudar a fer un món millor.


Molt bé, varen dir, ja tenim les normes fetes.
- Un llibre d’història molt gruixut i amb molta experiència, va preguntar.
- I ara, com les posarem en pràctica? Nosaltres no parlem
- Ostres és veritat! -varen dir tots alhora.


Nens i nenes, és veritat que els llibres no parlen, però ens expliquen coses molt interessants, i sort dels llibres, i també de les persones que els escriuen gracies a les quals tenim notícies dels nostres avantpassats i de la història del món.

Per aquesta raó hem d’estimar els llibres, cuidar-los i protegir-los, perquè d’aquí uns anys tots els nens i nenes que vinguin darrera vostre els puguin gaudir igual que vosaltres.


Rosa Artigas 18-12-2008