El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 11 de desembre del 2008

Sandra Lobera i Roca

Sandra Lobera i Roca, nascuda a Premià de Mar el 23 de juny de 1970. Un any més tard, la família es trasllada a Hostalric on resideix actualment junt amb les seves tres filles i el seu marit.
Va estudiar a l'escola del poble "Mare de Déu dels Socors" fins a vuitè de l'abans EGB, per després continuar els estudis de BUP i COU a l'Institut Montsoriu d'Arbúcies. Alhora estudiava música: solfeig, harmonia, formes musicals i piano.
Moguda pel seu interès per la literatura, val a dir que empesa positivament per un gran professor que li va obrir les portes d'aquest magnífic i singular món, va decidir estudiar els tres primers cursos de filologia hispànica al Col·legi Universitari de Girona per acabar, els dos darrers anys de carrera, a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Des de petita, com diu el seu pare, que "devorava els llibres": sempre trobava una estona al dia per llegir i per descriure les seves vivències en el seu dietari personal.
Explica que el seu estat d'ànim i un "cuquet molt inquiet" l'aboquen a escriure i a crear el seu univers personal de narració. Sigui l'hora que sigui, hi ha dies que necessito desconnectar de tot i relaxar-me omplint fulls en blanc amb quelcom que em faci sentir bé; endinsar-me en el meu món de fantasia -a vegades prenyat de vivències personals- i regalar-me amb relats propis.
Són molts els esborranys que té pendents, escrits en un petit munt de paperassa que guarda amb gelosia: sóc incapaç d'escriure el que desitjo davant l'ordinador, abans, tot ha d'haver passat per la meva, sovint, incomprensible cal·ligrafia.
"Parant taula" és el primer conte curt que va escriure: una mena d'homenatge als seus avis materns amb qui sempre es va sentir molt lligada i estimada. Aquest relat fou seleccionat pel premi "Tinet, ciutat de Tarragona" i editat per l'editorial Cossetània l'any 2005.
"A l'ombra d'un batec", fruit de la pèrdua, per malaltia, d'una gran amistat que li va ensenyar com somriure a la vida quan aquesta no és justa ni generosa amb tu mateix.
"Despertar al tren", "Arrels" i "Bombolles d' Esperança" són, els dos primers, petits relats; el darrer, un projecte de novel·la de la qual, diu, ha acabat la que seria la primera part.

3 comentaris:

Anònim ha dit...

ohhh

Anònim ha dit...

pobre noia, diguem quelcom cosa per ella, millor que vigili a casa!!!

Anònim ha dit...

collons, despres de tants anys sense comentaris, visca la republica, la sicologia i els sicolegs aprenents.