Rosa Regàs i Pagès (Barcelona, 1933) és una escriptora catalana en castellà.
Va passar la guerra civil a França fins que va acabar, quan ella tenia sis anys. La seva educació va tenir lloc en un internat de religioses de Barcelona. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes espanyols com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en la mítica editorial Seix Barral amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d'altres.
A la mort de Franco, va llançar la primera col·lecció política anomenada Biblioteca de Divulgación Política, els autors de la qual encara es trobaven majoritàriament en la clandestinitat. També va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia, i una d'arquitectura, Arquitecturas Bis, en la qual van col·laborar professionals de la talla d'Oriol Bohigas, Òscar Tusquets o Rafael Moneo.
Després d'una llarga trajectòria com a directora editorial i de publicacions, va vendre la seva editorial l'any 1983 i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d'arreu del món, activitat que li deixava més hores lliures per a la literatura. El 1987, a proposta de Carlos Trías Sagnier, que llavors dirigia la col·lecció Ciudades a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants.
El 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novel·la, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el seu marit i el seu amant acaba agafant les regnes de la seva vida. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul, una història d'amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995), narració d'una estada de l'escriptora a Síria, i Luna lunera (1999), novel·la d'estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.
L'any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d'intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. Des d'aleshores ha publicat diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.
Des del començament dels anys noranta col·labora regularment en diaris i revistes amb els seus articles, a més de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.
A banda de la seva activitat literària, Rosa Regàs també ha estat directora de l'Ateneu Americà de la Casa d'Amèrica de Madrid (1994–1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2004–2007).
Ginebra (1987)
Memoria de Almator (1991)
Azul (1994)
Canciones de amor y de batalla (1995)
Viaje a la luz del Cham (1995)
Pobre corazón (1996)
Desde el mar (1997)
Más canciones (1998)
Sangre de mi sangre: la aventura de los hijos (1998)
Sombras, nada más (1998)
Luna lunera (1999)
Hi havia una vegada (2001)
La canción de Dorotea (2001)
Per un món millor (2002)
Diario de una abuela de verano. El paso del tiempo (2004)
El valor de la protesta. El compromiso con la vida (2004)
Volcanes dormidos. Un viaje por Centroamérica (2005)
Viento armado (2005)
Memòries de la Costa Brava (2006)
1994 - Premi Nadal per Azul
1999 - Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa per Luna lunera
2001 - Premi Planeta per La canción de Dorotea
Distincions
- Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa (2005).
- Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005).
- 1ª Medalla Josep Pla de l'Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme (2003)
Va passar la guerra civil a França fins que va acabar, quan ella tenia sis anys. La seva educació va tenir lloc en un internat de religioses de Barcelona. Posteriorment es va llicenciar en Filosofia a la Universitat de Barcelona, on va conèixer poetes espanyols com José Agustín Goytisolo, Jaime Gil de Biedma o Gabriel Ferrater. La seva formació literària es va consolidar entre 1964 i 1970, època en què va treballar en la mítica editorial Seix Barral amb Carlos Barral. El 1970 va fundar l'editorial La Gaya Ciencia i es va dedicar a publicar obres d'autors poc coneguts aleshores, com Juan Benet, Álvaro Pombo, María Zambrano, Manuel Vázquez Montalbán o Javier Marías, entre molts d'altres.
A la mort de Franco, va llançar la primera col·lecció política anomenada Biblioteca de Divulgación Política, els autors de la qual encara es trobaven majoritàriament en la clandestinitat. També va fundar i va dirigir una revista de pensament, Cuadernos de la Gaya Ciencia, i una d'arquitectura, Arquitecturas Bis, en la qual van col·laborar professionals de la talla d'Oriol Bohigas, Òscar Tusquets o Rafael Moneo.
Després d'una llarga trajectòria com a directora editorial i de publicacions, va vendre la seva editorial l'any 1983 i va començar a treballar com a traductora i editora temporal per a diferents organitzacions del sistema de Nacions Unides en ciutats d'arreu del món, activitat que li deixava més hores lliures per a la literatura. El 1987, a proposta de Carlos Trías Sagnier, que llavors dirigia la col·lecció Ciudades a Ediciones Destino, va escriure Ginebra, un divertit assaig sobre la severa capital calvinista del llac Léman i els seus peculiars habitants.
El 1991 va publicar Memoria de Almator, la seva primera novel·la, en la qual una dona extremadament protegida pel seu pare, el seu marit i el seu amant acaba agafant les regnes de la seva vida. El 1994 va guanyar el Premi Nadal amb la novel·la Azul, una història d'amor i de mar que li va obrir les portes al gran públic. La van seguir Viaje a la luz del Cham (1995), narració d'una estada de l'escriptora a Síria, i Luna lunera (1999), novel·la d'estil autobiogràfic que transcorre a Barcelona durant la postguerra i per la qual li va ser atorgat el Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa.
L'any 2001, va guanyar la 50a edició del Premi Planeta amb una novel·la d'intriga, La Canción de Dorotea, en què es narren els descobriments que una professora de biologia molecular fa en una casa de camp que va heretar del seu pare. Des d'aleshores ha publicat diverses obres, entre les quals destaca Diario de una abuela de verano, que va ser portada a la televisió en una sèrie del mateix títol.
Des del començament dels anys noranta col·labora regularment en diaris i revistes amb els seus articles, a més de la seva feina com a conferenciant i activista en moviments solidaris i reivindicatius de drets humans.
A banda de la seva activitat literària, Rosa Regàs també ha estat directora de l'Ateneu Americà de la Casa d'Amèrica de Madrid (1994–1998) i directora general de la Biblioteca Nacional d'Espanya (2004–2007).
Ginebra (1987)
Memoria de Almator (1991)
Azul (1994)
Canciones de amor y de batalla (1995)
Viaje a la luz del Cham (1995)
Pobre corazón (1996)
Desde el mar (1997)
Más canciones (1998)
Sangre de mi sangre: la aventura de los hijos (1998)
Sombras, nada más (1998)
Luna lunera (1999)
Hi havia una vegada (2001)
La canción de Dorotea (2001)
Per un món millor (2002)
Diario de una abuela de verano. El paso del tiempo (2004)
El valor de la protesta. El compromiso con la vida (2004)
Volcanes dormidos. Un viaje por Centroamérica (2005)
Viento armado (2005)
Memòries de la Costa Brava (2006)
1994 - Premi Nadal per Azul
1999 - Premi Ciutat de Barcelona de Narrativa per Luna lunera
2001 - Premi Planeta per La canción de Dorotea
Distincions
- Cavaller de la Legió d'Honor de la República Francesa (2005).
- Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya (2005).
- 1ª Medalla Josep Pla de l'Associació Catalana de Periodistes i Escriptors de Turisme (2003)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada