El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 30 d’octubre de 2008

Descobrint la literatura


Hola amics de l’El racó del llibre, en el programa d’avui us parlaré de l’escriptor Joaquim Ruira, escriptor i poeta català del segle XIX tant a la biografia, com en la lectura, ja que fa 150 anys del seu naixement, peró abans us vull explicar un fet que m’està passant.. Estic descobrint els grans escriptors de la literatura mundial. Segurament pensareu. Què diu aquesta?. Doncs si, encara que fa anys que existeixen, segurament hi ha persones que no els coneixen, possiblement per la mateixa raó que jo. Ara ho explico.


Vaig néixer l’any 1952, encara s’arrossegava la postguerra, la meva família era de classe mitja com moltes en aquells anys. No em va faltar de res, peró amb moltes limitacions pel que fa a necessitats secundaries. Vaig anar a l’escola fins els 13 anys i baix tenir sort, que n’hi avien que a 12 ja marxaven, llavors s’estudiava: “historia d’España, història sagrada, formació político social (niños)”la resta com ara, però, una altra cosa, les noies a la tarda “Labores” això volia dir aprendre a brodar, fer ganxet etc., o sigui que ven contat només fèiem mig dia de classe. Vaig acabar l’escola sabent les quatre regles, llegir i escriure, però de literatura, res de re i menys la catalana. Un cop acabada l’escola, “apa a treballar!”. La família ja ho esperava en candeletes i jo també, ja que no tenia ni un duro, encara que mai en varen faltar els diners per anar al cinema cada diumenge. Un cop dit això, us diré els objectius de la majoria de dones:

Treballar
Casar-se
Mestressa de casa
Tenir fills


Jo, em vaig casar, vaig tenir dos fills i vaig continuar treballant, la veritat no em quedava temps per fer res més. Així, fins que la canalla va ser més grans, peró ja feia uns anys que m’havia adonat que no sabia gaire. En aquella època no es donava gaire importància als estudis, al menys a casa meva. Vaig intentar posar remei. Un curs per aquí, un altre per allà, però el més important va ser aprendre escriure el català, és la meva llengua materna i no la sabia escriure. Va ser molt injust el que ens va passar amb la llengua. La meva filla em corregia la llista de la compra, ja que estava tot malament. No és que escrigui gaire bé, però intento defensar-me.


Ara després de 40 anys treballant en el tèxtil, apa, tots al carrer!. Totes les coses que havies pensat, tot a fer “punyetes”. Però bé, diu la dita “no hay mal que por bien no venga”. Doncs ara tinc més temps lliure i puc dedicar-me a llegir. És fantàstic el que estic descobrint. Aquest mes al club de lectura de Girona ens ha tocat llegir “Marines i Boscatges” de Joaquim Ruyra Ha estat un llibre fantàstic. En Ruyra escrivia d’una forma meravellosa, les descripcions que fa del mar, la muntanya o d’alguna persona són tant ben fetes que sembla que les veus. Un cop acabat el club de lectura, vàrem anar a escoltar una conferència sobre Joaquim Ruyra a càrrec de Lluïsa Julià, és assagista, investigadora i crítica literària. La veritat, tot va ser rodó, va ser una vetllada inoblidable. Si teniu ganes de passar una bona estona, llegiu-lo.


Marines i Boscatge, és un recull de quinze contes curts que parlen del mar i de la vida cara el mar que feien tots el que vivien a marina, parla de com patien les famílies quan els sardiners sortien a pescar i es girava temporal. Per altra banda, també ens parla dels boscos, però menys. El rem de trenta-quatre i Jacobé, són dues novel·les que també trobareu al llibre.