Maria Barbal (Tremp, 1949) és novel·lista i professora de secundària. Va passar la seva infantesa al Pallars, un fet que va marcar les seves primeres narracions i que, amb l'amor per la terra que li va transmetre el seu pare, li va ajudar a veure el món d’una altra manera. Més tard, el 1964, es va traslladar a viure a Barcelona, on estudiaria Filologia Hispànica a la Universitat Central. Els seus primers llibres són una revisió d’aquest univers rural, però també amb una mirada crítica. Així, Pedra de tartera (1985), la història d'un desarrelament, que va rebre el premi Joaquim Ruyra i que va tenir una molt bona acollida per part de públic i lectors. Després, sense abandonar els seus mons, publica també els reculls de contes La mort de Teresa (1986) i Ulleres de Sol (1994), així com les novel·les Mel i metzines (1990) i Càmfora (1992). Els premis de la Crítica, Nacional de Literatura i Serra d'Or suposen, durant aquests anys, la confirmació d'una prosa narrativa que de seguida va ser considerada com una de les més netes i intenses de la seva generació. A poc a poc, però, va abandonar els temes rurals per a situar les seves històries en contextos més urbans. D'aquesta darrera època s'han de destacar les novel·les Carrer Bolívia (1999), sobre l'arribada d'emigrants a Catalunya, o Bella edat (2003), que gira al voltant de la bellesa i del pas del temps. Maria Barbal ha escrit també narrativa juvenil i una obra de teatre, L'helicòpter (2000). En l'actualitat alterna l'escriptura amb la docència i darrerament se li va otorgar la Creu de Sant Jordi (2001).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada