El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dissabte, 30 de juny de 2012

Un feix de poemes

Carme Jordi
I·lustracions: Isaac d'Aiguaviva
Editorial: Cubert Edicions
Edició 2012
Llengua Catalana
Pàgines 143

Dimecres passat, 20 de juny, es presentà a l’Auditori de Girona el primer llibre de Carme Jordi, Un feix de poemes, amb il•lustracions d’Isaac d’Aiguaviva. L’acte fou conduït per Francesc Cassú, fill de l’autora. Entre d’altres intervencions, la poeta Rosa Font, a partir del pròleg que ella mateixa ha escrit, glossà les característiques de la poesia de Carme Jordi, concentrades en una “fusió d’innocència i experiència. Innocència per contemplar el món amb mirada embadalida d’un infant. Experiència per interpretar-lo i valorar-lo.”

Primer cal, doncs, afinar l’ull de la percepció per poder captar la realitat a partir d’una “observació atenta i pausada de l’entorn”; una mirada sobre el món “amb serenitat i harmonia”.

“La plasmació de l’experiència de la quotidianitat” fan que els poemes de Carme Jordi trenin “vida i poesia, poesia i vida, en un teixit acolorit i divers.” Els records de la infantesa (el pinta ungles substituït per pètals de rosa: “jo vaig trencar una rosa / i un pètal vaig posar-me a cada dit.”), l’amor o el desamor, els objectes quotidians (la màquina de cosir, l’aigüera...)... i la revolta.

Segons Rosa Font, és la necessitat d’explicar l’univers de l’autora que crea, a la manera de Virginia Woolf, l’habitació pròpia de Carme Jordi, un espai des d’on sorgirà la veu d’una dona que va ser infant i que ara “és mare i àvia, que contempla, que recorda, que accepta el pas del temps”:

 I et sents com ceps de la vinya

que envellits pel pas del temps

però amb arrels de fermesa

fulles verdes fan cada any 

i encara ens omples les tines

 d’uns raïms vermells com sang.

A part d’altres composicions estròfiques, a Un feix de poemes hi trobareu formes com l’haiku i la tanka, ambdues d’origen japonès, perquè es pretén captar “l’instant viscut i recordat amb una gran intensitat lírica”.Aquí en teniu un exemple: 

No hi ets, 

Però hi ets més que si hi fossis. 

Estranya absència la teva.



Per acabar, el llibre l’ha editat Curbet Edicions gràcies a l’interès de la família Lagares.

Josep Juanhuix

1 comentari:

Anònim ha dit...

Una maravella de poemes