El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 23 de febrer de 2012

Memòria dels ulls pintats

Lluís llach
Editorial Empúries
Edició febrer de 2012
Llengua catalana
Pàgines: 348

Molta prevenció davant de la novel•la d'algú a qui admires apassionadament com a cantautor. Entreveus que algú amb tanta sensibilitat i amb lletres de cançons que són poemes no t'ha de decebre, però una cosa és escriure i compondre i l'altre és fer una novel•la. Certa mandra també quan llegeixes que la història s'ambienta a la Guerra Civil, buf, un altre llibre de la guerra...

Prevenció i mandra vençudes després del primer capítol, a mi m'ha emocionat i molt!

Quatre amics adolescents, en Germinal, en David, la Joana i la Mireia, nascuts el 1920 a la Barceloneta. Crescuts en temps convulsos, llibertaris, fills d'obrers que descobreixen la vida al carrer, a l'escola del Mar i als bordells, mentre les esglésies cremen, els bàndols estan cada cop més dividits i l'esquerra més fragmentada. La Guerra Civil estronca la vida de tantes famílies, però també la d'aquests joves que viuen els primers anys d'adolescència amb els sons de les bombes de fons. La crida al front del més joves, l'horror de la desfeta a la batalla de l'Ebre i el pànic posterior davant la caiguda imminent de la ciutat de Barcelona són el teló de fons d'una història d'amor entre en David i en Germinal. Una relació que comença amb la descoberta del cos i de la pròpia sexualitat i que creix amb l'adversitat. Llach t'emociona i et revolta mitjançant capítols que s'estructuren en gravacions en què en Germinal, ja amb edat avançada, va parlant a un suposat director de cinema que vol fer una pel•lícula d'aquells dies. En aquestes trobades Germinal recorda els dies a la platja de la Barceloneta, l'escola normal, la poesia, el front, la carnisseria de l'Ebre, l'entrada dels franquistes a la ciutat, l'exili a França i el retrobament amb en David. Prefereixo no escriure res més i vull convidar-vos a obrir-la, llegir-la o escoltar-la, podreu sentir en Llach com us parla. Llach ha fet una novel•la d'homenatge als vençuts, essent crític quan pertoca, però sobretot ha escrit una història d'amor sense complexes. És una primera novel•la cert, però renoi si ha deixat la música per escriure benvinguda sigui la retirada dels escenaris. Jo, com en Joan Josep Isern, també crec que aquest llibre val la pena. http://lespolsadallibres.blogspot.com/