Katherine Beauchamp, Mansfield era el cognom de la seva àvia materna, va néixer a Wellington, Nova Zelanda el 14 d'octubre de 1888 La família estava en bona posició ja que el pare era banquer i la petita va créixer en un ambient culte, escrivint als nou anys la seva primera obra. Als catorze l'envien a Anglaterra, al Queens College, a perfeccionar la seva educació. Aquesta independència relativa li obre els ulls a moltes coses, l'ambient literari i també viu l'experiència dels seus primers amors amb una companya d'escola. El 1906, de retorn a Nova Zelanda, estudia música, o, almenys ho intenta, ja que el seu pare va posar tots els obstacles que va poder per impedir fer la carrera de violoncel•lista. El 1908 estudia a la Universitat Tècnica de Wellington, mecanografia i comptabilitat, però Katherine llangueix a la seva terra natal i un amic de la família persuadeix al seu pare perquè la deixi tornar a Anglaterra. Partirà amb una renda de 1000 lliures al any, el que li permetrà dedicar-se a escriure, no tornant mai més a Nova Zelanda, al ambient provincià que ella detesta. El 1909 es casa per primera vegada amb en George.C.Bowden, i la convivència amb el seu marit dura dos dies. Matrimoni tapadora, ja quela Katherine estava embarassada d'un altre, el violinista Garrett Trowell. Llavors es dedica a viatjar i a Baviera pateix un avortament, perdent la criatura que esperava. En 1910, tornada a Londres, la jove escriptora contreu una malaltia de transmissió sexual que serà el principi del final de la seva salut. El 1911 publica En una pensió alemanya, inspirada en els seus records d'estada en aquest país. Porta una intensa vida social freqüentant els llocs literaris de moda, però s' hi avorreix. És aquest any quan coneix el que es convertirà en el seu segon marit, el crític John Middleton Murry, amb el que sosté al principi una unió lliure i que la introdueix en els mitjans de premsa des d'on la Katherine comença a difondre els seus relats, encara que no sigui la primera vegada que escrigui en aquest mitjà. Viu la Gran Guerra, en la qual perd un germà molt estimat, en Leslie. Escriu El preludi, i en el 1918, aconsegueix el divorci i es casa amb John Middleton Murry. En una revisió mèdica descobreix que està tuberculosa. Cinc anys després morirà d'una hemorràgia pulmonar a l'Institut Gurdjieff per al Desenvolupament Harmoniós, al costat de Fontainebleu, on havia anat a la recerca de la salut perduda. Però va tenir temps de viatjar, vivint entre Suïssa i França, d'escriure molt, de freqüentar el tracte de col•legues com DH Lawrence entre d'altres igualment il•lustres, així com també d'afrontar la per a ella insòlita situació d'esposa enganyada. El 1920, Bliss la consagra com una excel•lent escriptora, i el 1922 Festa al jardí, no farà més que augmentar la seva ben merescuda fama d'autora dotada d'una gran sensibilitat. Fidel "deixeble" d'Anton Txèkhov en l'obra la va introduir el traductor i periodista polonès Floryan Wyspiansky, i de la qual es va convertir en fidel admiradora. Amb Txèkhov la uneix més d'un vincle sorprenent, per exemple: que tots dos van morir tuberculosos i que els dos posseïen aquesta rara qualitat per captar l'ànima humana, les seves misèries i tristeses, la seva punyent malenconia, i els petits detalls que conformen la vida, traduint-los en grans obres amb molt poques paraules i escasses pàgines. S'ha dit en més d'una ocasió que si Katherine Mansfield hagués viscut una llarga existència, possiblement hauria arribat a escriure novel•les, però els que afirmen això s'equivoquen perquè els relats curts de Mansfield són, com els de Txèkhov, novel•les condensades on un gest , una mirada, suggerida amb prou feines, poden constituir tota una existència. En vida, la Katherine només va veure publicats tres volums amb els seus contes, la resta de la seva obra, juntament amb diaris personals, poemes i cartes, serien supervisats posteriorment pel seu marit qui, a part de crític, era també escriptor. Katherine Mansfield va morir el 9 de gener de 1923 a als 34 anys. Una vida breu com les històries que relatava en els seus contes, però intensa i la transcendència en el món de les lletres ha deixat impresa una profunda i inoblidable empremta de bon fer literari, recomanable estudi per a tots els que pretenguin iniciar-se en el camí del relat curt...
Traducció Google
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada