El bolígraf de tinta verda

Eloy Moreno

Editorial Columna Edició

setembre de 2011

Pàgines: 392

El bolígraf de tinta verda és un llibre on l'autor parla de les relacions que tenen les persones: a casa, a la feina o amb els amics. Com la falta de comunicació por portar una sèrie de malentesos que pot capgirar i enfonsar una família

El nostre protagonista, casat amb la Rebe i amb un fill, on la comunicació de parella cada vegada és mes minsa. Cansat de la monotonia del dia a dia i amb una feina que no el motiva, el porta a un comportament anormal amb tothom. Com sol passar a les oficines sempre li agafant el bolígraf, un bon dia en compra a un de tinta verda que també perd. Capficat amb la recerca dels seu bolígraf comença ha investigar la vida dels seus companys arribant a uns extrems intolerables fins i tot per ell. A partir d'aquest moment la seva vida fa un gir de cent vuitanta graus.

Un llibre on vius l'angoixa del protagonista i tens ganes d'acabar-lo per saber on arribarà per trobar el bolígraf de tinta verda.

Entrevista

Defineix una mica el protagonista?

Des de l'inici vaig pensar en un personatge normal, quotidià... potser una mica covard, però és que en la vida també hi ha gent així, no tots els protagonistes han de ser herois. És un home que no té iniciativa, que sap el que no vol en la seva vida, però que és incapaç de perseguir el que realment vol.

 El protagonista és capfica per culpa del bolígraf de tinta verda. Aquesta és la punta de l' iceberg pel desenllaç del llibre?

Bé, el bolígraf no és més que l'excusa per viure noves experiències, per tenir una il•lusió cada dia, cada matí... és l'excusa que li serveix per investigar altres vides. El bolígraf és aquest petit objecte que fa que la seva vida canviï

La pèrdua de l'amistat amb en Tony, és tant important per ell?

Sí, és un fet molt important en la seva vida. És un fet que crea un punt i aparti en la seva existència ja que segons ell pensa, en aquest moment és quan va descobrir que ja era adult. Jo crec que molts de nosaltres hem perdut la relació amb algun bon amic de la infància.

Perquè has pensat en aquest personatge i no un altre?

La veritat es que no tinc resposta per aquesta pregunta, penso que en el moment en què em vaig ficar a escriure era una mica el tipus de personatge que veia al meu voltant. Gent que es passa la vida queixant-se però que no fa gens per estar millor.

Amb aquest llibre vols donar algun missatge a les persones que el llegeixin? Quin?

Potser que hi ha segones oportunitats, potser que si un vol canviar de vida pot fer-ho, que ho ha d'intentar almenys. Potser que moltes vegades prejutgem a les persones sense conèixer-les, potser que en la vida hi ha gent bona a la qual li passen coses dolentes i gent dolenta a la qual li passin coses bones...