La Mila i en Matías, acabats de casar, van a viure a una ermita solitària enmig de la muntanya per a fer-se’n càrrec. El caràcter mandrós e irresponsable d’en Matías i l’aïllament del lloc porta a la Mila al límit.
Un clàssic de la literatura catalana. Més enllà de la lectura institucionalitzada que se n’ha fet —exemple de novel•la rural i de l’estètica modernista—, llegida des d’una perspectiva feminista podrem seguir el procés d’autoconsciència de Mila, com es va construint la seva subjectivitat.
Va ser publicat setmanalment a la revista Joventut entre el març de 1904 i l’abril de 1905
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada