L'Acadèmia sueca ha emès, en 'streaming', a través de la seva web, el discurs de Mario Vargas Llosa, premi Nobel de literatura 2010.07/12/2010
Vaig aprendre a llegir als 5 anys, a la classe del germà Justiniano. És el més important que m'ha passat mai." Amb aquest tribut a la infància, a la seva formació i, sobretot, als seus orígens com a escriptor, que l'han dut fins al Nobel, Mario Vargas Llosa començava el discurs fa una mica més d'una hora, davant de l'Acadèmia sueca. Es va criar amb les aventures del capità Nemo, de D'Artagnan i els tres mosqueters, amb el Jean Valjean de Víctor Hugo, caminant amb el cos de Marius pels carrers revoltats de París. Tot el que escrivia de petit era una continuació d'aquestes històries. Així les mantenia vives, les redimia, les salvava. Les feia eternes. Vargas Llosa ha agraït a la seva mare, al seu avi Pedro i a l'oncle Lucho tot el suport i coratge que li van regalar per començar a escriure. Per treballar amb aquesta passió tan necessària com efectiva. I als mestres, Faulkner, Tolstoi, Dostoievski o Sarte. O Joanot Martorell, a qui l'any 1969 va dedicar la Lletra de batalla per Tirant lo Blanc, tot just editada per Edicions 62.
http://www.ara.cat/cultura/llibres/Mario_Vargas_Llosa-Premi_Nobel_de_Literatura-Academia-Elogi_de_la_literatura_i_la_ficcio_0_385762182.html
Vaig aprendre a llegir als 5 anys, a la classe del germà Justiniano. És el més important que m'ha passat mai." Amb aquest tribut a la infància, a la seva formació i, sobretot, als seus orígens com a escriptor, que l'han dut fins al Nobel, Mario Vargas Llosa començava el discurs fa una mica més d'una hora, davant de l'Acadèmia sueca. Es va criar amb les aventures del capità Nemo, de D'Artagnan i els tres mosqueters, amb el Jean Valjean de Víctor Hugo, caminant amb el cos de Marius pels carrers revoltats de París. Tot el que escrivia de petit era una continuació d'aquestes històries. Així les mantenia vives, les redimia, les salvava. Les feia eternes. Vargas Llosa ha agraït a la seva mare, al seu avi Pedro i a l'oncle Lucho tot el suport i coratge que li van regalar per començar a escriure. Per treballar amb aquesta passió tan necessària com efectiva. I als mestres, Faulkner, Tolstoi, Dostoievski o Sarte. O Joanot Martorell, a qui l'any 1969 va dedicar la Lletra de batalla per Tirant lo Blanc, tot just editada per Edicions 62.
http://www.ara.cat/cultura/llibres/Mario_Vargas_Llosa-Premi_Nobel_de_Literatura-Academia-Elogi_de_la_literatura_i_la_ficcio_0_385762182.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada