El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 11 de novembre del 2010

Potser perquè érem nens

Ricard Biel
Editorial: Amsterdam
Edició: gener de 2009
Llengua catalana
Pàgines: 126

Una novel•la tendra i alhora molt dura, però que en alguns moments et fa somriure. Són d’aquelles novel•les que no et fa mandra rellegir. Una novel•la molt complerta, on l’autor ens parla de les relacions humanes i familiars amb el seus dubtes i les seves pors i també de l’amistat. Narrada en veu de nen, però que per la forma d’explicar-se és adult, recorda els sentiments que va tenir en ver la seva germana petita quan va arribar al món i que duran la novel•la van canviant.
La relació amb l’avi una mica contradictòria. La mort de l’avi, on comença a veure que les coses no van bé a casa seva. El comportament dels pares, que no sempre són com haurien de ser. La forma com protagonista enfoca la mort. També com es desenvolupa la separació dels pares, que arriba a uns extrems increïbles. Però el millor de la novel•la és la relació dels dos germans i la protecció que atorga a la seva germana amb petits fets que arriben molt al lector. Amb un final esperançador i ple de reconeixement per la persona que veritablement els ha estimat.

Aconsello la lectura, s’ho val.