Imma Monsó i Fornell (Lleida, 1959) és escriptora i professora de llengües estrangeres. Va fer estudis de Filologia Francesa i es va especialitzar en lingüística aplicada a les universitats d'Estrasburg i Caen.
La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que havia rebut el premi Ribera d'Ebre. També aquest any publicava la novel•la No se sap mai (1996). A partir d’aquests dos llibres, Imma Monsó passa a ser considerada com una de les escriptores de més vàlua de la seva generació literària. Tot això es confirma l'any 1998 amb la novel•la Com unes vacances, premi Prudenci Bertrana i premi Cavall Verd de la Crítica Catalana.
El 2001 publica la novel•la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets i Alfaguara.
L’any 2006 va publicar la novel•la “Un home de paraula”, obra que va merèixer els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel•la en català de l’any. “Una tempesta” (2010) és el seu últim llibre.
La seva trajectòria com a narradora comença el 1996, amb el llibre de contes Si és no és, que havia rebut el premi Ribera d'Ebre. També aquest any publicava la novel•la No se sap mai (1996). A partir d’aquests dos llibres, Imma Monsó passa a ser considerada com una de les escriptores de més vàlua de la seva generació literària. Tot això es confirma l'any 1998 amb la novel•la Com unes vacances, premi Prudenci Bertrana i premi Cavall Verd de la Crítica Catalana.
El 2001 publica la novel•la Tot un caràcter i més tard es dedica al gènere del conte i la narració curta, que havia estat la seva primera opció. Durant els últims anys han vist la llum dos llibres d'aquest gènere, Millor que no m'ho expliquis (2003) i Marxem, papà. Aquí no ens hi volen (2004). També ha publicat un estudi en clau irònica sobre les semblances entre el poble català i el japonès, Hi són però no els veus (2004). Bona part de la seva obra ha estat traduïda al castellà, a les editorials Tusquets i Alfaguara.
L’any 2006 va publicar la novel•la “Un home de paraula”, obra que va merèixer els premis Salambó, Terenci Moix i Maria Àngels Anglada a la millor novel•la en català de l’any. “Una tempesta” (2010) és el seu últim llibre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada