Casa Lluna
Hi havia una vegada una casa de pagès anomenada Casa Lluna, estava pintada de blanc amb la teulada vermella i tenia moltes finestres i al davant una gran era, també tenia un galliner ple de gallines i pollastres que es passaven tot el dia cantant. Ah! Però, en el corral no tenia ni vaques, ni xais, ni porcs, hi tenia 8 animalons amb unes banyes ramades molt grans als quals cuidava com si fossin els seus fills. El propietari de la casa mai va voler dir el seu nom a la gent del poble, tothom el coneixia pel mot de barbablanca. Era un home gros, amb molta panxa, alegre, amb uns ulls blaus com el cel i una gran barba blanca. Cada setmana anava al poble a comprar provisions, però cada any quan s’acostaven les festes de Nadal i els veïns el convidaven, sempre els deia que aquella nit ell tenia molta feina. La gent estranyada que mai volgués anar a celebrar el Nadal amb ells van voler fer el tafaner, i la nit de Nadal és varen presentar a casa seva. Quina va ser la seva sorpresa, quan de sobte de l’estable varen sortir 8 rens enganxats a un trineu que s’enlaireren davant d’ells a una gran velocitat. Havien estat veïns del Pare Noel i no se’n havien assabentat. Encara que la seva curiositat va fer que el Pare Noel no tornés mai més a Casa Lluna.
Rosa Artigas
Rosa Artigas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada