El 12 de maig de 1810 les tropes destinades a defensar Hostalric abandonaven la fortalesa desprès de quatre mesos d'un setge terrible. L'exèrcit de Napoleó necessitava conquerir aquesta plaça militar, perquè era un punt estratègic important. L'únic punt fortificat que quedava en mans de la gent del país i el lloc per on transitaven tots els combois d'ajuda: armes, menjar, soldats.. necessaris per socórrer la ciutat de Girona.Els generals napoleònics d'aquella època (Mazzuchelli, Macdonald, etc..) ja destacaven que Hostalric tenia un "Chateau" inexpugnable i una torre d'uns trenta-tres metres d'alçada que defensava la part més allunyada de la població, el Raval. Aquest petit fort estava defensat per vint soldats d'infanteria i dos canons de petit calibre i ressaltaven, que era perillós passar per aquelles contrades L'últim dia, havien caigut més de nou-centes bombes i només, quatre o cinc, havien caigut fora de la fortalesa. Molts soldats havien estat ferits per culpa de la metralla, i la falta de menjar feia més a prop la victòria de les tropes enemigues. La ració per cada soldat constava d'una galeta, una cullerada de minestra i el brou, fet amb els pocs ossos de cavalls que els hi quedaven i que havien hagut de matar. L'objectiu d'aquests homes era sobreviure, i tanta era la desesperació que arreplegar els pocs ratolins que quedaven, era qüestió de vida o mort.
Hi ha fets de la nostra història que s'han de tenir frescos a la nostra memòria, perquè no desapareguin.
http://elblogdenjaume.blogspot.com/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada