El racó del llibre ha estat innactiu duran uns anys per raons personals. Ja és hora de tornar a posar el blog en marxa. Ara però, no estarà adjunt al programa de ràdio, nomes a temes literàris. El bloc està ober a totes aquelles persones que vulguin promocionar un llibre només caldra posar-se en contacte amb el correu del blog.




dijous, 7 de maig de 2009

La japonesa

Autor: Jordi Coca
Edicions Proa
Edició:10/07/2007
Llengua: Catalana
Pàgines: 224

Text de contraportada
Vet aquí una novel·la que no presenta cap existència heroica feta de gestes extraordinàries, ni cap vida turmentada amb penes insofribles, ni menys encara un personatge que esdevingui exemplar gràcies al conreu d'alguna virtut o per la seva enteresa davant les adversitats. I tanmateix, el relat de La japonesa ens arrabassa i ens captiva. Per què? El protagonista i narrador de La japonesa no és un noi com els altres ni ha crescut com els altres. No estima com els altres ni veu el món com els altres.

Ressenya de l'Elisenda
La Japonesa - UNA LECTURA ARRISCADA
He titulat així aquesta novel.la de Jordi Coca perquè segurament no és una lectura d’aquelles que pugui agradar a tothom.
És una novel·la que no presenta cap existència heroica feta de gestes extraordinàries, ni cap vida farcida de penes insofribles, ni un personatge que extraordinari o per la seva eficàcia davant les adversitats.
El protagonista i narrador de La japonesa no és un nen com els altres ni ha crescut com els altres, és un nen amb algun tipus de malaltia que ens explica la seva vida en temps present.
El mèrit de la novel.la rau en la utilització d’uns elements narratius fascinants: una narració en primera persona sense consciència moral. I això és el que més m’ha atret. Ara bé, vol dir que és una novel.la que recomano? Doncs no ben bé: la narració és més aviat grisa, neutra, i el lector pot passar-se gran part de la novel.la ESPERANT A VEURE QUÈ PASSA, és per això que crec que és una lectura arriscada, només aconsellable per als qui els agrada reflexionar sobre la focalització de les històries.
A mi el personatge principal m’ha creat molt empatia, per la seva visió desencantada, però s’ha de reconéixer que la seva lectura acaba fent-se una mica farragosa.

Nota: 6

Frases per subratllar:

“Em notava un fons de tranquil.litat amable que puntualment s’alterava per un revés, però que de seguida tornava a la calma anterior”.

“M’agradava rebre la calma agradable, que em feia notar un benestar que em feia sentir com buit i satisfet alhora”

5 comentaris:

Mireia ha dit...

La vaig llegir ja fa molts anys i en tinc un bon record; tot i que estic d'acord amb l'Elisenda que és un llibre una mica especial

Rosa ha dit...

Hola Mireia,
Gracies pel comentari. Jo no l’he llegida, però la posaré a la llista de l’estiu.

Una abraçada

Mireia ha dit...

La vaig llegir fa anys, estic d'acord amb el que diu la ressenya de l'Elisenda.
Un altre de J Coca que he llegit, però que em va decebre, va ser "sota la pols".

Rosa ha dit...

Mireia,
Jo no he llegit res de Jordi Coca. L'Esposada m'ha aconsellat "La noia del ball". Quan l'hagi llegit ja us en faré cinc cèntims.

Mireia ha dit...

LA NOIA DEL BALL està en relació amb SOTA LA POLS, no és que un sigui continuació de l'altre, però tenen relació. també em va semblar fluixet, però clar, sobre gustos...